El proper 21 de juny entrarà en vigor la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme. És prou important el tema com perquè en fem unes ressenyes.

En primer lloc, cal destacar que els principis rectors inspiradors de la Llei d'urbanisme són, el desenvolupament sostenible de Catalunya, l'exercici pels ajuntaments de competències urbanístiques en funció de llur assumpció de responsabilitats i l'eficàcia i agilitat dels sectors implicats, públic i privat, en la consecució de sòl urbanitzat.

Règim urbanístic del sòl.

La Llei catalana categoritza el sòl urbà en consolidat i no consolidat, i el sòl urbanitzable en delimitat i no delimitat, però al mateix temps, emparant-se en l'actual jurisprudència del Tribunal Constitucional, aquesta Llei aposta per conciliar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible de Catalunya; és a dir que es rebutja de pla les fórmules liberalitzadores agressives que defensen la transformació del sòl des d'una perspectiva única del mercat.

En aquest sentit s'introdueixen nous criteris, com el reconeixement de la condició de sòl no urbanitzable als terrenys classificats com a tals pel planejament, bé per llur incompatibilitat amb la transformació o bé per la seva inadequació per al desenvolupament urbà, o com la preservació del sòl no urbanitzable, limitant-hi dràsticament les noves construccions. En aquest sentit, disposa la Llei que la utilització del sòl no urbanitzable ha d'ésser l'adequada a la seva naturalesa rústica, per aquesta raó només admet nous habitatges en el sòl no urbanitzable si aquests estan vinculats a una explotació ramadera, forestal o rústica. Amb això, doncs es vol fomentar un model urbanístic que garanteixi la utilització racional del territori i la qualitat de vida.

També determina la Llei que correspon al planejament d'incorporar, el catàleg de les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que calgui recuperar per a l'ús d'habitatge o ús turístic de caràcter rural. El procediment que s'estableix respecte a això és també l'aplicable per a l'explotació dels recursos naturals, entre els quals hi ha, l'extracció dels recursos minerals del subsòl.

L'activitat de càmping i la de turisme rural en sòl no urbanitzable se sotmeten a ordenació mitjançant un pla especial.

Així mateix, la Llei estableix la cessió de sòl amb aprofitament al sòl urbà quan una modificació del planejament general atribueixi nous usos que generin plusvalues immobiliàries o bé un augment de l'edificabilitat, prenent com percentatge límit de cessió el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació urbanística. També s'assenyala que l'Administració actuant, en correspondència amb el sòl amb aprofitament que rep, només s'allibera de costejar les despeses d'urbanització, en la part proporcional, si assumeix el compromís de fer promoció pública de lloguer i manté la propietat del sòl un mínim de 30 anys

La Llei vincula el subsòl a les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics d'interès públic, i en els sectors físicament continus de sòl urbanitzable, determina un mínim del 45% de la seva superfície com a sòl susceptible d'aprofitament privat.

Instruments de planejament urbanístic

La Llei estableix que el planejament urbanístic de caràcter general es compon de plans directors, plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) i normes de planejament, complementats pels programes d'actuació urbanística municipal (PAUM). El planejament derivat, és integrat pels plans especials urbanístics, els plans de millora urbana, específics per al sòl urbà, i els plans especials urbanístics.

Com a novetat més important es suprimeixen els estudis de detall, el planejament pot regular, d'una manera alternativa, l'ordenació de volums. També es modifica el concepte dels projectes d'urbanització, que, en desenvolupament de les dades fixades pel planejament, són objecte d'un projecte complementari que els ajuntaments aproven sense que sigui preceptiva la informació pública, llevat de determinats supòsits d'expropiació. Es tracta que el planejament incorpori directament el detall suficient de les obres d'urbanització definides com a bàsiques, i estableix criteris per a la resta d'obres, per tal que el projecte complementari les desenvolupi i les obres d'urbanització es puguin executar més ràpidament.

Els plans d'ordenació urbanística municipal (POUM), són l'instrument d'ordenació urbanística del territori i poden abastar un o més d'un terme municipal, i poden ser més o menys complexos en funció de les necessitats i peculiaritats municipals i en funció de l'estratègia que defineixi cada ajuntament.

La Llei determina l'obligatorietat que els plans d'ordenació urbanística municipal destinin un mínim del 20% del sostre d'ús residencial de nova implantació en sòl urbà i urbanitzable per a la construcció d'habitatge protegit.

Cal destacar, també, que les competències urbanístiques locals (municipals i comarcals) augmenten de forma important, i la peça clau en aquest canvi és el programa d'actuació urbanística municipal (PAUM), que s'ha d'articular com un mecanisme de concertació entre els ajuntaments i la Generalitat pel que fa referència a les polítiques de sòl i habitatge que es duran a terme en el municipi en un màxim de sis anys.

L'adopció dels programes d'actuació urbanística municipal és de caràcter potestatiu. En tot cas, la decisió dels ajuntaments d'incorporar al seu planejament general un programa d'actuació urbanística municipal determina el grau màxim d'exercici de competències urbanístiques en matèria de planejament derivat (aprovació definitiva de plans especials, plans parcials i plans de millora urbana, que requereix, però, d'un informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme, que és vinculant en els aspectes de legalitat i supramunicipalitat), i d'instruments de política de sòl i habitatge.

Gestió urbanística

En aquest terreny, també s'ha portat a terme una important modificació, mitjançant, sobretot, la configuració de dos únics sistemes d'actuació: el de reparcel•lació i el d'expropiació. El de reparcel•lació presenta diferents modalitats: compensació bàsica, compensació per concertació, cooperació, sectors d'urbanització prioritària.

Per dur a terme la modalitat de compensació bàsica n'hi ha prou amb la iniciativa de propietaris que representin com a mínim, el 50% de la propietat de la superfície del polígon o el sector. El propietaris que no s'hi hagin adherit també queden afectats per la reparcel•lació, i per tant encara que no siguin membres de la junta, tenen l'obligació de contribuir a les despeses d'urbanització.

En la modalitat de compensació per concertació, poden prendre la iniciativa els propietaris que representin com a mínim el 25% de la propietat, que han d'atorgar un conveni urbanístic amb l'ajuntament, el contingut del qual ha d'incloure el projecte de bases per al concurs d'adjudicació de la gestió urbanística. L'Administració ha de fer l'expropiació dels propietaris no adherits al conveni.

En la modalitat de cooperació, l'associació administrativa que es constitueixi pot redactar el projecte de reparcel•lació i l'ajuntament pot decidir de sotmetre a concurs la gestió urbanística integrada.

Pel que fa a la modalitat de sectors d'urbanització prioritària, cal dir que el principi de concertació és el que presideix aquesta modalitat, de manera que cal la l'acceptació municipal perquè el Departament de Política Municipal delimiti aquest tipus de sector.

Política de sòl i habitatge

En aquesta matèria, la Llei preveu que els programes i els plans d'ordenació urbanística municipal poden contenir reserves de sòl per a constituir o ampliar els patrimonis municipals del sòl, i que l'alienació dels terrenys del patrimoni públic del sòl es farà per concurs, desapareixent la previsió continguda en el Text Refós del 1990 de realitzar-la per subhasta.
La Llei també contempla una nova definició de parcel•lació urbanística, que ja no es vincula directament al supòsit de perill de formació de nucli de població, i passa a dependre del fet que sigui una divisió que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d'edificacions per a destinar-les a usos urbans. Totes les divisions de terrenys s'han de sotmetre a la fiscalització municipal, que ha d'atorgar o denegar la llicència de parcel•lació o bé l'ha de declarar innecessària.

Protecció de la legalitat urbanística

La Llei estableix que la incoació d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística pot comportar la instrucció i la resolució d'un únic procediment o bé de diversos, per a resoldre les sancions a imposar, la restauració de la realitat física alterada i el rescabalament dels danys i els perjudicis causats. Tanmateix, es reconeix la condició d'autoritat al personal administratiu que exerceix facultats d'inspecció, i es regula específicament la caducitat dels expedients de protecció de la legalitat urbanística.

Disciplina urbanística

Cal destacar que la Llei no té un afany recaptador, sinó un afany de reconducció a la legalitat de totes aquelles actuacions que l'han vulnerat, i per aquest motiu, s'introdueixen estímuls importants per afavorir els processos de legalització de les infraccions i la restauració de la realitat física i de la legalitat alterada. Aquests estímuls van des de que la infracció passi a ser classificada en un grau inferior, o bé que la sanció es redueixi considerablement.

Aquesta és doncs el resum de les novetats de la nova llei d'urbanisme que ens haurem d'anar aprenent i saber aplicar. Veurem si serà eficaç per lluitar contra les distorsions del mercat i l'especulació, si serà capaç d'abaratir el preu final dels immobles, si les mesures per ampliar l'habitatge protegit seran suficients, i si als ajuntaments i promotors privats els servirà per accelerar els tràmits.