|
Senyores i senyors regidors,
Bon dia.
Ara fa poc més d'onze anys que vaig entrar
a l'Ajuntament de Vilademuls com a regidor; no m’imaginava
aleshores la magnitud de l’etapa que començava,
només estava convençut que l’Ajuntament
del nostre municipi podia ser un bon lloc per treballar
per a projectes comuns. En un altre poble, ciutat,
municipi amb un teixit associatiu i cultural més
ampli, possiblement la meva disponibilitat hauria
estat en un altre àmbit més específic.
Qui sap! En el nostre municipi, però, és
el mateix Ajuntament la institució més
adient per treballar en projectes comuns i per millorar
els nostres pobles. Tanmateix, difícilment
s'hauria produït aquesta incorporació
si en Joaquim Mercader no m'hagués vingut a
buscar.
Al cap de quatre anys vaig assumir posar-me al capdavant
de l’equip de govern i gràcies a la confiança
de la gent he representat l'Alcaldia de Vilademuls
durant els darrers set anys. Durant aquests anys he
compaginat sovint la responsabilitat a l'Ajuntament
amb la del Consell Comarcal o també a la Diputació
de Girona, sense oblidar l'àmbit professional.
En cada moment he tingut present el compromís
adquirit en cada legislatura per assumir les responsabilitats
del càrrec públic, sense oblidar però
les arrels i els motius pels quals estava exercint
de càrrec electe, el municipi.
Ara, però, se’m planteja una nova situació
que he d’afrontar i decidir. Com bé sabeu
el meu nom ha estat proposat per encapçalar
el projecte de la federació de CiU a la ciutat
de Banyoles. La meva estreta relació familiar,
professional i social amb Banyoles, juntament amb
la il.lusió de millorar la ciutat des de l’àmbit
de la política municipal que ja conec, m’han
ajudat a decidir.També és cert que la
meva intenció després d'aquestes 3 legislatures,
les dues darreres com a alcalde, era de no tornar-me
a presentar a la reelecció.
Han estat uns anys intensos i amb moltes iniciatives.
Al llarg d'aquests anys he pogut veure com s'han fet
realitat molts projectes. La idiosincràsia
de Vilademuls amb els seus 12 pobles li dóna
un complement de dificultat en la gestió municipal,
tant per la duplicitat d'obres en els diferents pobles
com per la pedagogia que s'ha d'anar fent per explicar
les actuacions que s'escampen al llarg dels 62 km
de terme municipal.
Deixant de banda el llistat detallat de les quantitats
d'obres que han quedat reflectides en les mateixes
actes de plens i comissions de govern, voldria destacar
la capacitat que hem tingut per proposar noves obres
de caràcter innovador i d'aposta de futur.
El municipi és relativament petit, amb un pressupost
modest, però no ens han faltat mai iniciatives
ni voluntat de marcar camí. Hem estat un municipi
capdavanter i copiat al cap d'uns anys per molts altres
municipis a l’hora d’afrontar la necessitat
de les legalitzacions de les activitats classificades,
tant pel que fa a les granges com a d'altres activitats.
Avui la gran majoria de propietaris d'aquestes activitats
estan més tranquils, més coberts i amb
més capacitat d'afrontar els nous canvis que
la majoria de propietaris de municipis veïns.
Recordo també la controvèrsia que es
va generar quan el mateix Ajuntament, jo personalment,
vaig demanar al Departament d'Ensenyament que deixés
d'interferir pel que feia al transport escolar de
primària i de secundari dins del nostre municipi
per tal que els alumnes es poguéssin desplaçar,
amb el consentiment passiu de l'administració,
des del nostre municipi cap a d'altres municipis o
comarques amb un transport no obligatori. Aquest fet
comportava un clar incompliment del Decret de transport
obligatori i, al mateix temps, discriminava els pares
i alumnes que es desplaçaven a l'escola dins
del municipi. Juntament amb l'aplicació de
la reforma escolar, tot això feia perillar
molt seriosament la continuïtat de l'Escola Municipal.
Sortosament el temps ha consolidat l'Escola i es reforça
cada cop més, no només a casa nostra,
la idea de la bona qualitat de l'ensenyament en les
escoles rurals, gràcies a l’atenció
individualitzada a l’alumnat i a uns valors
que moltes vegades queden distorsionats en les escoles
urbanes i massificades.
Vam ser pioners a donar a conèixer l'impacte
que suposaria el pas del TGV per casa nostra i per
la comarca. Sant Esteve va ser l'embrió l'any
95 de l'associació Esbornac. Hem estat capdavanters
en la presentació d'al·legacions, el
segon municipi de les comarques gironines pel que
fa a la quantitat; però més important
que això ha estat la qualitat de les al·legacions.
Ho demostra l'actitud del Ministeri de Medi Ambient
quan recomana que, per Vilademuls, s'haurà
de tenir en compte les al·legacions presentades
per l'Ajuntament.
Hem estat pioners en la realització d'un Pla
d'usos en sòl no urbanitzable. Hem estat dels
tres primers ajuntaments de les comarques gironines
que han tingut redactat un Programa d'acció
per a la sostenibilitat (PALS). El primer Ajuntament
de la comarca que ha disposat d'una pagina web dinàmica,
amb webmail i amb recursos d'administració
oberta.
Hem estat dels primers a projectar tot un enllumenat
públic amb energia alternativa solar fotovoltaica
i també a projectar l'aprofitament de les aigues
residuals urbanes per a reg agrícola.
Hem cregut fortament en la recuperació del
nostre patrimoni històric i s'ha salvat de
la destrucció definitiva l'ermita de Sant Sebastià
d'Ollers i la de Sant Pere de Juïgues. A més
s'han catalogat com a bé cultural d'interès
local, així com també les fites de delme
d'Olives.
Urbanísticament hem conservat un municipi
sense massa bestieses urbanístiques, tot i
que en algun moment algú volia destapar l'ampolla
a possibles especulacions i activitats impossibles
en sòl rústic. Cal continuar treballant
en aquest sentit que és el que dóna
valor al municipi. Al mateix temps cal que siguem
ordenats i cautelosos en les ampliacions urbanes.
El PALS pot ser una bona referència.
Reconec que no he estat capficat amb el creixement
urbanístic ni amb la seva extensió no
vegetativa. Calia, i encara cal, començar per
dotar de tots els serveis els nuclis i la major quantitat
possible de masos. Aquesta és la nostra població,
la que s'ha de cuidar i confortar. Si les ampliacions
urbanístiques vénen donades només
per afany de creixement del padró, ens equivocarem.
Si pensem en les nostres necessitats anirem bé,
si pensem en les necessitats allunyades de la nostre
realitat podem esdevenir un municipi sense identitat.
Avui és un dia per fer una ullada enrere i
saber triar els bons records. Estic content d'haver
contribuït al naixement del Butlletí Municipal,
de la creació de les places d'objecció
i de l'increment d'objectors. Valoro molt positivament
les promocions culturals i la participació
de la gent als actes. Estic agraït a la gent
que m'ha aportat idees i que m'ha donat raons per
canviar de parer.
Si una altre fet he de destacar d'aquest mandat de
set anys és que no hem estat en cap moment
un Ajuntament que hagi amagat el cap sota l'ala, que
s'hagi desentès dels problemes, ans el contrari,
els hem assumit i afrontat amb tot el risc que hagi
pogut comportar. Risc de desgast polític precipitat?
Tant se val, no hem de fer aparadors, ni tenir por
a fer coses per així perpetuar-nos. He hagut
de dir que no més d'una vegada. Els polítics
també han de saber dir que no, o si es vol
dir d'una altre manera, els que fem política
també hem de saber dir que no.
M'ho he passat bé. També he patit a
estones. Més de les que m'esperava. No em pensava
que les diferències d'opinió poguessin
traspassar de la manera com ho han fet els límits
de l'educació. Fins i tot, en alguns moments,
han traspassat els límits de la mala educació.
Decisions preses dins l'àmbit de la responsabilitat
pública, amb el prisma de l'interès
públic, no es poden extrapolar fora d'aquest
àmbit tan alegrement com algun regidor ha fet.
No s'ha de perdre de vista ni el respecte cap a les
institucions ni cap als càrrecs electes. I
quan s'ha donat aquesta situació, de la qual
alguns n'hem patit les conseqüències,
hem vist fins on podia arribar la visceralitat de
les amenaces i la mala educació de les persones.
Tot i aquesta tensió viscuda en alguns moments,
estic orgullós del comportament del meu grup
i també de la Maria Angels Pagès. Trobo
que hem estat pacients, educats en la defensa dels
posicionaments, prudents en les respostes.
He valorat la proposta feta, la situació del
nostre Ajuntament, els compromisos, les il.lusions,
les obligacions... I com tot a la vida he hagut de
prendre una decisió que fos coherent amb la
nova situació plantejada. No puc fer compatible
la responsabilitat i el treball del dia a dia de l'Alcaldia
amb el repte proposat. Tinc la tranquil·litat
de saber que els compromisos de l'equip de govern
d’aquesta legislatura estan ben encaminats en
aquest darrer any i, sobretot, perquè serà
Dolors Rovirola qui assumirà l’Alcaldia.
Conec bé la Dolors i la seva capacitat d’assumir
responsabilitats i tirar endavant els projectes. La
seva autoexigència és una garantia que
les coses aniran bé. Espero que entengueu aquesta
decisió que he pres i que ha de servir perquè
Vilademuls no s’aturi ni es distregui i vagi
endavant amb nous i engrescadors projectes.
Avui doncs, amb el cor petit, anuncio la decisió
de deixar l'Alcaldia per incorporar-me com a regidor
per ajudar la Dolors en tot allò que cregui
que li puc ser d'utilitat. Només em resta agrair
el suport que he rebut al llarg d’aquests anys
de la gent de Vilademuls. Voldria tenir un record
per a aquelles persones veïnes de Vilademuls
que avui ja no estan entre nosaltres i que d'una manera
o altra també van ajudar a fer créixer
els nostres pobles i a fer municipi.
Vull agrair als regidors amb qui he compartit il.lusions
i projectes, el seu suport. També vull donar
les gràcies al personal de la casa, al secretari
en Lluís Boet, així com a l’anterior
secretària de l’Ajuntament, la Montse
Palmada, i anteriorment en Xavier Santos. Cada un
d’ells també m’ha ajudat a entendre
i conèixer millor el funcionament de les administracions.
A la Teresa Rost per la seva professionalitat, a en
Josep Bosch pel seu l’esforç per millorar
els pobles. I a tanta i tanta gent que en moments
importants els he necessitat. Als exalcaldes. També
a aquells veïns que sempre s'han mostrat disposats
a col.laborar amb l'Ajuntament i als que han facilitat
terrenys per a intal.lacions públiques. A la
gent que m'ha donat un cop de mà quan els he
necessitat. Als amics. També als professionals
que des de la seva responsabilitat han ajudat i estan
ajudant a Vilademuls.
I d’una manera especial a la meva família,
pares, germans i muller que són els que han
patit la part més desagradable de la política.
A la Dolors, vull desitjar-li molta sort. Sàpigues
que és molt difícil fer-ho tot bé
per a tothom. Tanmateix, sempre cal tenir present
la defensa de l’interès públic
que representa l’Ajuntament.
Avui doncs, retiraré l'estelada del despatx,
el manifest de declaració de la República
Catalana de l'expresident Macià que vaig portar
de casa, netejaré la taula de papers i encetaré
un nou camí.
A tothom gràcies per tot.
Ha estat un honor exercir la responsabilitat d’alcalde
de Vilademuls.
Josep Vicens i Teixidor
Vilademuls, 20 de juliol de 2002
|
