 |
|
 |
|
|
>
Galliners
> Olives
> Ollers
> Orfes
> Parets d´Empordà
> St. Esteve de Guialbes
> St. Marçal de Quarantella
> Terradelles
> Vilademí
> Vilademuls
> Vilafreser
> Vilamarí
|
Galliners:
----------------------------------------------------
Els documents més antics que citen el poble de Galliners
són del segle X, concretament, del 920, 941 i 956.
El 1017 se l´anomena villa Galdinarios. Fa pensar
que els mprimers habitants del pobles es dedicaven a la cria
d´ocells de l´ordre dels fasianiformes. Dista
25 Km de Girona, està a 131 metres sobre el nivell
del mar, pertany a la comarca del Pla de l´Estany i
al municipi i antiga baronia de Vilademuls. Té 87 habitants
(1993) (En tenia 127 l´any 1975). Primitivament era
un barri de Parets; el 1320 se´n va desmembrar.
|
|
Olives:
----------------------------------------------------
És un poblet situat al sud de Sant Esteve de Guialbes.
El seu nom ens recorda el fruit de les oliveres que amb tanta
abundància es cultivaven en aquesta zona. Moltes famílies
es feien l´oli en el seu trull i és facil veure
piques en desús al pati de moltes cases. Pertany al
municipi, però no a la baronia, de Vilademuls; la seva
població és de 22 habitants (1993)(el 1975 en
tenia 36), dista uns 18 Km de Girona i està a 135 metres
sobre el nivell del mar.
|
|
Ollers:
----------------------------------------------------
És un poblet disseminat per la conca del torrent Remiol.
Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls i a l´antic
comtat de Besalú. Té 36 habitants(1993)(el 1975
en tenia 72, i el 1888 el seu cens era de 208). Dista uns
10 Km de Banyoles i s´hi arriba per una carretera asfaltada
l´any 1992, que enllaça amb la que uneix Vilavenut
amb Galliners. La cita més antiga que posseïm
correspon a l´any 1017 i es troba en una butlla del
papa Benet VIII, que l´anomena villa de Ollers, la
grafia llatina era Ollariis, que és la traducció
del català Ollers o Olers. Això fa pensar que
el seu origen prové d´una indústria popular
dedicada a la confecció d´olles. Alguns experts
no troben aquesta raó prou convincent, perquè
era un lloc allunyat de les vies de comunicació i no
veuen que una tal indústria pogués tenir vida.
La idea, però, no sembla tan descabellada, sobretot
si tenim present que, avui dia, hi funciona també un
petit taller de ceràmica. Les altres etimologies que
es proposen, com la derivació de l´arrel celta
OL combinada amb el sufix pre-romà ES, semblen encara
menys convincents. Si fos així, però, el nom
d´Ollers tindria el significat genèric del lloc
aquós.
|
|
Orfes:
----------------------------------------------------
La referència més antiga
que coneixem del poble és del 826. L´any 1017,
en una butlla del papa Benet VIII, se l´anomena villa
de Orfanis. No sembla , però, que el seu origen
pugui relacionar-se amb orfes o orfenats. Per
això alguns creuen que es podria referir a Arfa,
que seria el nom de la família colonitzadora d´aquests
paratges. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls,
té 90 habitants (1993)(el 1975 en tenia 129), dista
uns 30 Km de Girona i s´eleva 100 metres sobre el nivell
del mar.
|
|
Parets
d´Empordà:
----------------------------------------------------
És situat a la ribera dreta
del Fluvià, al costat de la carretera de Bàscara,
dista 26Km de Girona i la seva altura sobre el nivell del
mar és de 70 metres. L´any 1993 tenia 57 habitants
(56, el 1975). Antigament pertanyia a la baronia de Vilademuls
i al comtat de Besalú; per això era anomentat
Parets de Besalú. En documents de l´any 889 i
de la primera meitat del sege X és esmentat el lloc
de Parietes. El seu nom es deriva de paret. Es
suposa que en temps de la reconquesta s´hi trobarien
parets i ruïnes d´alguna colonització anterior
i fins potser d´alguna construció romana, que
justificarien el nom de Parets. Fins al 1320 la parròquia
comprenia també el territori que més tard seria
el poble de Galliners.
|
|
Sant
Esteve de Guialbes:
----------------------------------------------------
Està situat a la part oriental
de la comarca del Pla de l´Estany sobre un petit pujol
anomenat antigament Puig Blanquer, a 185m sobre el nivell
del mar i a 20Km de Girona. L´any 1993 tenia 102 habitants
empadronats (110, l´any 1975). Abans pertanyia al comtat
de Girona i no formava part de la baronia de Vilademuls, però
més tard es va incorporar al seu municipi.
|
|
St
Marçal de Quarentella:
----------------------------------------------------
És situat sobre un turonet al
final de la Serra Viadera que segueix al vell terme de can
Viader de Galliners. Sota l´esmentada serra hi ha el
Gorg Blau i les fonts del riu Sinyana. L´historiador
romà dels primers segles Tolomeu diu que la Via Augusta
passava "juxta fontes Ciniana". Aquesta asserveració
juntament amb el fet que Sant Pau, el mateix que es venera
a Sant Pau de la Calçada a prop de Figueres, és
copatró de St Marçal, i també les denominacions
de molts pobles del municipi com a patronímics de viles
romanes, la Creu Viadera, la Vila Octaviana, etc. fan pensar
que realment era la Via Agusta la calçada romana que
travessava el terme de Vilademuls.
St Marçal està comunicat per una carretera
de 1'5Km que enllaça amb la que va de Borgonyà
a Ventalló, dista uns 23Km de Girona i la seva elevació
és de 171 metres sobre el nivell del mar. El poble
consta de vuit cases, tres són habitades per famílies
natives del poble, altres tres per persones sobrevingudes
i dues són tancades. Actualment té 19 habitants
(1993)(el 1975 en tenia 10). Pertany a la baronia i municipi
de Vilademuls i antigament formava part del comtat de Besalú.
Els experts no s´atreveixen a fer cap conjectura sobre
l´origen i el significat del seu nom. La dada més
antiga que ens ha arribat és de l´any 941 i se
cita com a límit oriental de la possessió dels
jueus anomenada Coscolla o Garric, potser perquè els
arbustos d´aquesta mena abundaven en aquests paratges.
|
|
Terradelles:
----------------------------------------------------
El poble de Terradelles és situat
sobre un turonet a la ribera esquerra del riu Sinyana, a 21
Km de Girona i a 105 metres sobre el nivell del mar. Té
63 hab. el 1993 (88, el 1975, i 33 el 1888). Abans pertanyia
a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú.
|
|
Vilademí:
----------------------------------------------------
És un poblet situat a l´extrem
NO del municipi, a uns 25 Km de Girona. És el polble
de la demarcació més elevat: està a 225m
sobre el nivell del mar. La població autòctona
és de 5 habitants, encara que a l´Ajuntament
n´hi ha 21 d´empadronats l´any 1993 (n´hi
havia 33, el 1975 i 63 el 1888). Abans pertanyia al comtat
de Besalú. La seva etimologia no és clara. Alguns,
com Moll i Constans, creuen que es deriva de la forma llatina
Villa Aemilii, que revelaria una colonització
d´un personatge romà anomenat Emili. D´altres
pensen que podria provenir d´un tal Amili i Ameli. De
fet, l´any 894 es troba en documents Villa Aemilii;
el 1017, Villa de Amelio; el 1226, Villa de
Milio, i en el 1703, Villa de Minio. |
|
Vilademuls:
----------------------------------------------------
Vilademuls és situat al cim
d´un turonet a uns 120m sobre el nivell del mar, té
62hab (1993), (el 1975 en tenia 106), és el cap d´un
municipi de 62,08Km.2- un dels més grans de la província-
i constitueix el límit oriental de la comarca del Pla
de l´Estany. Dista 23 km de Girona i 17 de Banyoles.
Al s.XII petangué als Vilademuls i era una baronia
que estava dintre la demarcació del comtat de Besalú.
Vilademuls, per matrimoni de la seva hereva Maria de Vilademuls
i de la Roca amb el comte d´Empúries, estigué
sota el domini de la casa d´Empúries, però
aquesta situació va durar poc, perquè molt aviat
va passar als vescomtes de Rocabertí després
comtes de Peralada, també descendents dels Vilademuls,
fins a l´abolició de les senyories (s.XIII-XIV).
Vilademuls donà a la Pàtria eclesiàstics
i militars il.lustres entre els quals sobresurt Berenguer
de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona el segle XIII. Una
de les seves decisions més importants és que
va manar que les cròniques es datessin a partir del
naixement de Crist i no segons la cronologia dels reis de
França. Al s.XVII era del comte de Peralada i formava
una batllia, és a dir un territori administrat pel
delegat d´un senyor, en nom del qual exercia una jurisdicció
reial o baronial i la representació dels drets de caràcter
econòmic. Vilademuls és el cap d´un municipi
que consta de 12 pobles. Tots, llevat de Vilafreser, Olives
i St Esteve de Guialbes, formaven la baronia de Vilademuls.
Als Països Catalans, des del segle XIII, baronia designava
tot territori d´una certa extensió governat per
un baró. L´ordre descendent dels títols
nobiliaris és el següent: príncep, duc,
marquès, comte, vescomte i baró. |
|
Vilafreser:
----------------------------------------------------
Vilafreser és un nom compost de la paraula
llatina villa, i de la germànica Fride, (pau)
llatinitzada més tard en la forma Fredarius. Significa,
per tant, poble de pau. Així es troba en documents
dels anys 957 i 982. Se suposa que aquests paratges van ser
colonitzats per un propitetari d´origen germànic
anomenat Fride, que va donar lloc al nom de Vila Fride, del
qual es deriva l´actual de Vilafreser. Juntament amb
St Esteve de Guialbes i Olives no formava part de l´antiga
baronia de Vilademuls, però ara tots tres pertanyen
al mateix municipi. Està situat al límit sud-est
de la comarca del Pla de l´Estany, dista uns 16Km de
Girona, està a 115 metres sobre el nivell del mar i
té una població de 102hab. (1993)(l´any
1975 en tenia 136).
|
|
Vilamarí:
----------------------------------------------------
El poble de Vilamarí és situat
a la serra que separa el Farga i el Sinyana. Dista uns 23
Km de Girona i la seva alçària sobre el nivell
del mar és de 130m. Té 88 hab; en canvi el 1975
en tenia 129, i el 1888 en tenia 269 repartits en 69 cases.
Abans pertanyia al comtat de Villa, que entre els antics
era unitat d´explotació agrícola, i del
nom romà Marinus, la qual cosa permet sospitar
de l´existència de població des d´un
temps molt antic. El primer document que conté el nom
de Vilamarí és de l´any 1128 i es troba
a l´arxiu de la catedral de Girona. |
|
|
|
|
| Galliners,
Olives, Ollers,
Orfes, Parets
d´Empordà, Sant
Esteve de Guialbes, Terradelles,
Vilademí,
Vilademuls,
Vilafreser,
Vilamarí
i Sant Marçal |
|
