Galliners
Olives
Ollers
Orfes
Parets d´Empordà
St. Esteve de Guialbes
St. Marçal de Quarantella
Terradelles
Vilademí
Vilademuls
Vilafreser
Vilamarí

Galliners: Els documents més antics que citen el poble de Galliners són del segle X, concretament, del 920, 941 i 956. El 1017 se l´anomena villa Galdinarios. Fa pensar que els mprimers habitants del pobles es dedicaven a la cria d´ocells de l´ordre dels fasianiformes. Dista 25 Km de Girona, està a 131 metres sobre el nivell del mar, pertany a la comarca del Pla de l´Estany i al municipi i antiga baronia de Vilademuls. Té 87 habitants (1993) (En tenia 127 l´any 1975). Primitivament era un barri de Parets; el 1320 se´n va desmembrar.
Tornar

Olives: És un poblet situat al sud de Sant Esteve de Guialbes. El seu nom ens recorda el fruit de les oliveres que amb tanta abundància es cultivaven en aquesta zona. Moltes famílies es feien l´oli en el seu trull i és facil veure piques en desús al pati de moltes cases. Pertany al municipi, però no a la baronia, de Vilademuls; la seva població és de 22 habitants (1993)(el 1975 en tenia 36), dista uns 18 Km de Girona i està a 135 metres sobre el nivell del mar.
Tornar

Ollers: És un poblet disseminat per la conca del torrent Remiol. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls i a l´antic comtat de Besalú. Té 36 habitants(1993)(el 1975 en tenia 72, i el 1888 el seu cens era de 208). Dista uns 10 Km de Banyoles i s´hi arriba per una carretera asfaltada l´any 1992, que enllaça amb la que uneix Vilavenut amb Galliners. La cita més antiga que posseïm correspon a l´any 1017 i es troba en una butlla del papa Benet VIII, que l´anomena villa de Ollers, la grafia llatina era Ollariis, que és la traducció del català Ollers o Olers. Això fa pensar que el seu origen prové d´una indústria popular dedicada a la confecció d´olles. Alguns experts no troben aquesta raó prou convincent, perquè era un lloc allunyat de les vies de comunicació i no veuen que una tal indústria pogués tenir vida. La idea, però, no sembla tan descabellada, sobretot si tenim present que, avui dia, hi funciona també un petit taller de ceràmica. Les altres etimologies que es proposen, com la derivació de l´arrel celta OL combinada amb el sufix pre-romà ES, semblen encara menys convincents. Si fos així, però, el nom d´Ollers tindria el significat genèric del lloc aquós.
Tornar

Orfes: La referència més antiga que coneixem del poble és del 826. L´any 1017, en una butlla del papa Benet VIII, se l´anomena villa de Orfanis. No sembla , però, que el seu origen pugui relacionar-se amb orfes o orfenats. Per això alguns creuen que es podria referir a Arfa, que seria el nom de la família colonitzadora d´aquests paratges. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls, té 90 habitants (1993)(el 1975 en tenia 129), dista uns 30 Km de Girona i s´eleva 100 metres sobre el nivell del mar.
Tornar

Parets d´Empordà: És situat a la ribera dreta del Fluvià, al costat de la carretera de Bàscara, dista 26Km de Girona i la seva altura sobre el nivell del mar és de 70 metres. L´any 1993 tenia 57 habitants (56, el 1975). Antigament pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú; per això era anomentat Parets de Besalú. En documents de l´any 889 i de la primera meitat del sege X és esmentat el lloc de Parietes. El seu nom es deriva de paret. Es suposa que en temps de la reconquesta s´hi trobarien parets i ruïnes d´alguna colonització anterior i fins potser d´alguna construció romana, que justificarien el nom de Parets. Fins al 1320 la parròquia comprenia també el territori que més tard seria el poble de Galliners.
Tornar

Sant Esteve de Guialbes: Està situat a la part oriental de la comarca del Pla de l´Estany sobre un petit pujol anomenat antigament Puig Blanquer, a 185m sobre el nivell del mar i a 20Km de Girona. L´any 1993 tenia 102 habitants empadronats (110, l´any 1975). Abans pertanyia al comtat de Girona i no formava part de la baronia de Vilademuls, però més tard es va incorporar al seu municipi.
Tornar

St Marçal de Quarentella: És situat sobre un turonet al final de la Serra Viadera que segueix al vell terme de can Viader de Galliners. Sota l´esmentada serra hi ha el Gorg Blau i les fonts del riu Sinyana. L´historiador romà dels primers segles Tolomeu diu que la Via Augusta passava "juxta fontes Ciniana". Aquesta asserveració juntament amb el fet que Sant Pau, el mateix que es venera a Sant Pau de la Calçada a prop de Figueres, és copatró de St Marçal, i també les denominacions de molts pobles del municipi com a patronímics de viles romanes, la Creu Viadera, la Vila Octaviana, etc. fan pensar que realment era la Via Agusta la calçada romana que travessava el terme de Vilademuls.
 St Marçal està comunicat per una carretera de 1'5Km que enllaça amb la que va de Borgonyà a Ventalló, dista uns 23Km de Girona i la seva elevació és de 171 metres sobre el nivell del mar. El poble consta de vuit cases, tres són habitades per famílies natives del poble, altres tres per persones sobrevingudes i dues són tancades. Actualment té 19 habitants (1993)(el 1975 en tenia 10). Pertany a la baronia i municipi de Vilademuls i antigament formava part del comtat de Besalú. Els experts no s´atreveixen a fer cap conjectura sobre l´origen i el significat del seu nom. La dada més antiga que ens ha arribat és de l´any 941 i se cita com a límit oriental de la possessió dels jueus anomenada Coscolla o Garric, potser perquè els arbustos d´aquesta mena abundaven en aquests paratges.
Tornar

Terradelles: El poble de Terradelles és situat sobre un turonet a la ribera esquerra del riu Sinyana, a 21 Km de Girona i a 105 metres sobre el nivell del mar. Té 63 hab. el 1993 (88, el 1975, i 33 el 1888). Abans pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú.
Tornar

Vilademí: És un poblet situat a l´extrem NO del municipi, a uns 25 Km de Girona. És el polble de la demarcació més elevat: està a 225m sobre el nivell del mar. La població autòctona és de 5 habitants, encara que a l´Ajuntament n´hi ha 21 d´empadronats l´any 1993 (n´hi havia 33, el 1975 i 63 el 1888). Abans pertanyia al comtat de Besalú. La seva etimologia no és clara. Alguns, com Moll i Constans, creuen que es deriva de la forma llatina Villa Aemilii, que revelaria una colonització d´un personatge romà anomenat Emili. D´altres pensen que podria provenir d´un tal Amili i Ameli. De fet, l´any 894 es troba en documents Villa Aemilii; el 1017, Villa de Amelio; el 1226, Villa de Milio, i en el 1703, Villa de Minio.
Tornar

Vilademuls: Vilademuls és situat al cim d´un turonet a uns 120m sobre el nivell del mar, té 62hab (1993), (el 1975 en tenia 106), és el cap d´un municipi de 62,08Km.2- un dels més grans de la província- i constitueix el límit oriental de la comarca del Pla de l´Estany. Dista 23 km de Girona i 17 de Banyoles. Al s.XII petangué als Vilademuls i era una baronia que estava dintre la demarcació del comtat de Besalú. Vilademuls, per matrimoni de la seva hereva Maria de Vilademuls i de la Roca amb el comte d´Empúries, estigué sota el domini de la casa d´Empúries, però aquesta situació va durar poc, perquè molt aviat va passar als vescomtes de Rocabertí després comtes de Peralada, també descendents dels Vilademuls, fins a l´abolició de les senyories (s.XIII-XIV). Vilademuls donà a la Pàtria eclesiàstics i militars il.lustres entre els quals sobresurt Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona el segle XIII. Una de les seves decisions més importants és que va manar que les cròniques es datessin a partir del naixement de Crist i no segons la cronologia dels reis de França. Al s.XVII era del comte de Peralada i formava una batllia, és a dir un territori administrat pel delegat d´un senyor, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic. Vilademuls és el cap d´un municipi que consta de 12 pobles. Tots, llevat de Vilafreser, Olives i St Esteve de Guialbes, formaven la baronia de Vilademuls. Als Països Catalans, des del segle XIII, baronia designava tot territori d´una certa extensió governat per un baró. L´ordre descendent dels títols nobiliaris és el següent: príncep, duc, marquès, comte, vescomte i baró.
Tornar

Vilafreser: Vilafreser és un nom compost de la paraula llatina villa, i de la germànica Fride, (pau) llatinitzada més tard en la forma Fredarius. Significa, per tant, poble de pau. Així es troba en documents dels anys 957 i 982. Se suposa que aquests paratges van ser colonitzats per un propitetari d´origen germànic anomenat Fride, que va donar lloc al nom de Vila Fride, del qual es deriva l´actual de Vilafreser. Juntament amb St Esteve de Guialbes i Olives no formava part de l´antiga baronia de Vilademuls, però ara tots tres pertanyen al mateix municipi. Està situat al límit sud-est de la comarca del Pla de l´Estany, dista uns 16Km de Girona, està a 115 metres sobre el nivell del mar i té una població de 102hab. (1993)(l´any 1975 en tenia 136).
Tornar

Vilamarí: El poble de Vilamarí és situat a la serra que separa el Farga i el Sinyana. Dista uns 23 Km de Girona i la seva alçària sobre el nivell del mar és de 130m. Té 88 hab; en canvi el 1975 en tenia 129, i el 1888 en tenia 269 repartits en 69 cases. Abans pertanyia al comtat de Villa, que entre els antics era unitat d´explotació agrícola, i del nom romà Marinus, la qual cosa permet sospitar de l´existència de població des d´un temps molt antic. El primer document que conté el nom de Vilamarí és de l´any 1128 i es troba a l´arxiu de la catedral de Girona.
Tornar