 Està situat
a la part oriental de la comarca del Pla de
l'Estany, sobre un petit pujol anomenat
antigament Puig Blanquer, a 185m sobre el nivell
del mar i a 20Km de Girona. L'any 1993
tenia 102 habitants empadronats (110, l´any
1975). Abans pertanyia al comtat de Girona
i no formava part de la baronia de Vilademuls,
però més tard es va incorporar
al seu municipi.
ESGLÉSIA
Portada. La portada és
romànica i té un porxo edificat
posteriorment que protegeix la porta d'entrada.
L'església presenta diverses reformes
i afegitons. S'observa al damunt de la primitiva
construcció una paret que pràcticament
ha doblat l'alçària original,
crea un terrabastall i al mateix temps conserva
elements de fortificació, amb doble pis
d'espitlleres, en perfecte estat sobretot al
costat nord. Sota mateix de la teulada actual,
hi ha unes obertures molt considerables que
degueren formar part d'una obra emmerletada.
Aquesta obra defensiva es degué construir
en època baix-medieval o renaixentista.
La Sagristia. És el
lloc on es guarda tot allò que està
relacionat amb el culte i on els clergues i
els altres ministres es preparen abans dels
actes litúrgics. El mes d'agost del 1992
es va restaurar i es va pintar tal com està
en aquests moments, essent rector l'autor d'aquest
llibre.
Interior. Es té notícia
d'una església abans del 1058, any en
què va ser restituïda per la comtessa
Ermesendis al bisbe de Girona. La primitiva
era romànica, d'una sola nau amb capçalera
carrada, planta rectangular i volta de punta
d'ametlla de l'època de transició
(segles XIII-XN) La seva marcada simplicitat
estructural s'integra dins d'un grup d'edificis
de caire popular i rural de caràcter
semblant que van sorgir a la darreria del romànic;
el tret més destacat és la manca
dels absis semicirculars, substituïts per
un simple mur pla o carrat. El 1514, a més
de l'altar major dedicat a Sant Esteve, tenia
quatre capelles laterals dedicades respectivament
a sant Miquel, a la Mare de Déu, als
sants Joan Baptista i Joan Evangelista i a sant
Mer. Després de la revolució del
1936 ha quedat en la forma actual: la primera
capella d'entrant a l'esquerra és dedicada
al sagrat Cor de Jesús; la segona, a
la Mare de Déu del Carme; la segona a
la dreta, a la Mare de Déu dels Dolors
i l'última a sant Mer. El segle XVIII,
com moltes esglésies del municipi, va
sofrir profundes transformacions. D'aquella època
són el presbiteri, les dues sagristies
i algunes modificacions a la capella de
la Mare de Déu dels Dolors. La data exacta
de les esmentades modificacions consta a la
llinda de la porta de la sagristia - 1738 -
i en una pedra de l'arc de la capella del confessionari
- 17 + 46 ESTEVA COMTA ME HA FETA FER AIS 2JURA" (novembre)-. Es pot observar que per
construir aquesta capella es va eliminar la
meitat d'un finestral romànic. Abans,
a l'altar major, hi havia un bellíssim
retaule barroc construït l'any 1726 i decorat
el 1778. També hi havia retaules a les
altres capelles. Tota aquesta riquesa, juntament
amb les imatges i altres objectes sagrats, va
ser cremada a la plaça de l'església
el dia de Sant Jaume amb motiu de la revolució
de l'any 1936.
Interior. (Mirant cap el cor). L'any
1966 per suggeriment del rector Mn. Martí
Vergés, amb l'entusiasta i generosa col·laboració
del poble, es va treure la grossa capa d'arrebossat
de l'absis i d'uns metres del voltant de la
nau, es va deixar descobert l'antic aparell
d'aquesta superfície, i també
es va enrajolar el presbiteri i la nau. En una
segona etapa, l'any 1988, per iniciativa del
rector doctor Josep M. Jordà i també
amb la col·laboració de tot el poble,
es va eliminar la resta de l'arrebossat de la
nau i es va instal·lar l'actual enllumenat.
Des d'aleshores, el recinte sagrat ofereix l'aspecte
original, agradable i acollidor que presenta
actualment.
Urna de les reliquies de Sant Mer.
Dintre aquesta urna es guarden les relíquies
de sant Mer. Quan es va cremar l'església
l'any 1936, en Josep Gratacòs de can
Fort les va treure de la foguera, les va col·locar
en una capsa de llauna i les va enterrar al
camp de l'Avellaneda; així es van salvar
de la crema. Acabada la revolta, l'any 1939,
el rector, mossèn Salvador Pagès,
va encarregar aquesta urna a l'ebenista Constans
de Banyoles per guardar-les. Cada any per l'Aplec
del Sant es duen a l'ermita perquè siguin
venerades pels fidels.
La rectoria. A la llinda de
portes i finestres de la rectoria hi ha diverses
inscripcions. Recorden el rector Pons Vinyes
i són del juny de 1678, 1679 i del 1856.
El campanar. El campanar és
una torre de planta quadrada, bona part de la
qual es pot considerar romànica. L'estructura
antiga es manté fins a uns 10 metres d'alçària;
al damunt fou construït un pis molt més
modern que té una obertura d'arc a cada
costat i un coronament de merlets decoratius
dels segles XVII i XVIII. Els dos sectors es distingeixen
amb claredat per la diferència d'aparells.
Probablement aquesta torre és una mica
més antiga que l'església, potser
de cap la fi del segle XII o la primera meitat
del XIII. Abans del 1936 hi havia quatre campanes:
dues de grosses i dues de petites. Van despenjar-ne
tres per fer-ne material de guerra i van deixar
la més petita amb la intenció
-segons es diu en el poble- d'instal·lar-hi
un rellotge, cosa que no s'ha realitzat fins
ara.
L'ESCOLA
Al poble hi ha l'única
escola del municipi, servida actualment per
tres mestres. Va ser inaugurada l'any 1933.
La matrícula total el curs 1994-1995
és de 37 alumnes.
|
|
|
ViSTA DEL CAMPANAR
Els especialistes no estan d'acord
sobre l'origen del nom de Guialbes. Segons l'opinió
més comuna deriva dels mots llatins Aquis Albis
que signifiquen Aigües Blanques, potser perquè
l'argila del subsòl és de color blanquinós
i això afecta el color de les aigües torrencials.
Segons una tradició que es conserva al poble,
els romans van construir una torre blanca que servia
de guia als vianants, d'on vindria el nom de Guia Alba,
i després Guialbes. Però sembla que aquesta
etimologia és inacceptable, perquè Guia
no és un mot llatí sinó germànic.
El nom del poble es troba citat l'any 1019 amb la forma
llatinitzada de Ecclesiis albis, i amb la grafia popular
de Guidalbis i Guialbes als segles onzè i dotzè.
Destaca un document del 1062 de l'arxiu de can Lleal,
que fa referència a la venda d'una peça
de terra que, referint-se al poble, diu: In comitatu Ierundense
infra terminos scilicet Villa Octaviano, qui vocant
Ecclesia Albes, vel in Fenals", que traduït
significa: "En el comtat de Girona, dintre els
termes de la Vil.la Octaviana, que nomenen Esglésies
Blanques, o bé Fenals".
MONÒLIT
Arribant al poble, al marge esquerre
de la carretera, hi ha un monòlit de pedra sorrenca
vermellosa que sobresurt aproximadament un metre i és
emmotllurat a l'estil clàssic romà. Podria
ser una peça de l'antiga Villa Octaviano fundada
per un colonitzador romà anomenat Octavià.
És possible que per aquest lloc passés
la Via Augusta. Botet i Sisó creu que hi ha indicis
d'aquella via romana en el camí ral que va de
Sant Esteve a Bàscara. De fet, a la paret del
camp de can Rost, a la plaça de l'església
i sobretot al Puig d'en Fort, s'hi han trobat fragments
de diversos objectes i de ceràmica romana que
donen suport a aquesta opinió. Això condueix
a pensar que fa uns 2.000 anys aquest indret era poblat.
PLAÇA MAJOR
Fins a l'any 1985 aquí hi havia
el cementiri vell del poble. Per iniciativa del rector,
el doctor Josep M. Jordà, es van traslladar les
despulles dels difunts identificats al cementiri nou,
construït l'any 1965, essent alcalde el senyor
Ferran Viader, i les despulles no identificades es van
col·locar al darrera de l'ermita de Sant Mer. Des d'aleshores
al poble hi ha aquesta bella plaça enjardinada
que causa una magnífica impressió als
vianants i que serveix als vellets per prendre el sol
a l'hivern o per gaudir de la frescor a l'estiu. Es
va construir amb la col·laboració dels veïns
i el suport de l'Ajuntament.
EL CASTELL
Abans de l'any 1057 el comte de Barcelona
Ramon Berenguer III va manar construir un castell com
a rèplica del que va edificar per les mateixes
dates a Vilademuls el comte de Besalú, Guillem
II. Poc després els mateixos comtes, segons
consta en un document, van acordar enderrocar els dos
edificis en les mateixes proporcions; però en
realitat ambdós es van deixar intactes i es van
conservar durant tota l'Edat Mitjana. Actualment no
queda rastre d'aquell castell. Tot fa pensar que era
construït als voltans de l'església i que
comprenia la superfície del nucli més
antic del poble i que, quan es va enderrocar -segurament
als segles XVI-XVII-, les seves pedres van servir per
edificar les cases que hi ha en aquells indrets des
de la rectoria, fins a can Menosa, passant per can Fort
i can Vidal.
CAN PAGÈS
És una casa pairal antiga als
afores del poble, restaurada amb molt de gust i convertida
en casa de colònies. Hi ha unes instal·lacions
magnífiques per practicar diverses activitats
i esports, des de la natació fins al golf.
CAN FORT
És la casa pairal de la família
Fort. Correspon als segles XVI i XVII. Els seus senyors
gaudien del privilegi de ciutadans honrats de Barcelona
i de tomba familiar dintre l'església parroquial.
Pertanyien a aquest llinatge Bertran Fort, abat de santa
Maria de Lavaix (1367-1403), Adam Fort, abat de (1652)
sant Pere de Besalú (1537-1543) i Joan Fort i
Figarolas arxiprest i abat d'Ager i un dels donants
de l'arqueta de sant Martirià de Banyoles. Són
notables la portada de la casa formada per grans dovelles
de mig punt i, al costat, un doble arc de pedra picada
per al pas públic.
CAN VIDAL
És una altra casa pairal molt
antiga: s'hi guarden pergamins del segle XII i segurament
el nucli primitiu era també d'aquesta època,
però l'edifici actual és més recent,
dels segles XVI-XVII. De fet, a la llinda de dues portes
interiors hi ha les següents inscripcions: "IN+RI
SIT PAX INTRANT BNO QUOQ MORANTI A 13 SETEMBRE 1589".
Traduït diu: "Jesús de Natzaret Rei dels
Jueus. La pau sigui amb les persones bones que entrin
i també amb els qui hi habitin. A 13 de setembre
de 1589". Sobre la llinda d'una altra porta s'hi
pot llegir: "INRI. GARAU VIDAL. A 18 ABRIL 1603". La
portada principal és majestuosament dovellada
i al costat hi ha el típic pou de les cases de
pagès antigues. A la llinda de dues finestres
exteriors hi ha les dates: "1604" i "1753."
ORATORI DE CAN VIDAL
Antigament a la plaça del Lledoner, propietat
de can Vidal, hi havia un obelisc, a l'entom del qual
gent del poble es reunia a l'estiu per prendre la fresca,
fer petar la xerrada i fins i tot resar el rosari. L'any
1936 va ser destruït, i el 1939 va ser reconstruït
no a -la mateixa plaça, sinó més
a prop de la casa. Contenia i conté la següent inscripció:
"PERE VIDAL DE S. ESTEVE, G, ANTONIA COMPTA M'HAN
FETA A 22 DE ABRIL L'ANY 1572.
FESTES
A més de la Festa Major el primer
o segon diumenge d'agost, al poble se celebren diverses
festes. Són particularment rellevants la de la
nit de Nadal i la setmana cultural, organitzada pels
mestres, la qual ofereix la possibilitat de visitar
una exposició de treballs escolars, fer una sortida
cultural, participar a competicions esportives i prendre
part d'un concurs popular de paelles. |
