 Els
documents més antics
que citen el poble de Galliners són del
segle X, concretament, del 920, 941 i 956. El
1017 se l'anomena villa Galdinarios. Fa
pensar que els primers habitants del pobles
es dedicaven a la cria d´ocells de l'ordre
dels fasianiformes. Dista 25 Km de Girona, està a
131 metres sobre el nivell del mar, pertany a
la comarca del Pla de l'Estany i al municipi
i antiga baronia de Vilademuls.
Té 87
habitants (1993). (En tenia 127 l'any 1975).
Primitivament era un barri de Parets; el 1320
se'n va desmembrar.
L'Església
Restes del temple pre-romànic. Les
primeres notícies de la parròquia de "Sancti
Juliani de Gallinariis" són de l'any
1202. Llavors pertanyia a Parets, de la qual
es va desmembrar,
com s'ha dit abans, el 1320. Al mur septentrional,
s'hi pot apreciar una estructura molt primitiva
d'opus spicatum i una porta tapiada, l'antiguitat
de les quals es remunta al segle IX; i, més
amunt, s'hi veuen les restes del campanar d'Espadanya.
Això, juntament amb l'aparell tosc, les pedres
travades amb morter de calç i els carreus grossos
que hi ha a la cantonada, fan pensar que antigament
hi hagué una església pre-romànica en la qual
l'altar major i l'absis estarien orientats
vers l'orient, és a dir, on ara hi ha la porta
principal, i la tapiada sobre l'opus spicatum seria el transepte per la qual s'entraria
a l'antiga esglesia.
Porta tapiada del mur septentrional
i meridional. Es poden distingir dues portes iguals, però
tapiades, una al mur del nord i l'altra al
del sud. És que, durant la revolució de 1936-39,
l'església va ser convertida, per autoritats
comunistes, en el local de la cooperativa de
queviures per a tots els ciutadants del municipi,
per això van creure necessari obrir accessos
grans perquè poguessin entrar-hi els camions.
Acabat el conflicte es van tapiar.
La Façana. L'antic temple romànic va sofrir
notables modificacions. Era molt més petit
i orientat vers sol ixent. S'hi accedia per
la porta lateral que hem esmentat abans. L'edifici
que contemplem és de la segona meitat del segle
XVIII, concretament de l'any 1780. S'hi puja
per dues escalinates: una de 22 escalons i
l'altra de 15. La façana és d'estil barroc:
sobre la cornisa de la llinda de la porta s'obrien
dues fornícules, que eren emmarcades per pilastres
i que acabaven amb adornaments esfèrics; però
va quedar inacabada, perquè mai no es van posar
les estàtues dels patrons sant Julià i santa
Basilissa a les corresponents fornícules. A
la dreta del mur es poden distingir peces de
les columnes circulars de l'antic temple pre-romànic.
Església interior
La nau és d'estil barroc, de la segona meitat
del segle XVIII. És molt espaiosa i excessivament
gran per a les necesssitats actuals de la parròquia.
Hi ha tres capelles laterals a cada costat
acabades amb tribunes a la part superior. Davant
la capella més a prop de l'altar, a la dreta,
dita del Santíssim Sagrament i abans de Sant
Honorat, hi ha la tomba gentilícia de la familia
Viader. La pica baptismal, fixada al prebisteri,
és d'estil gòtic del segle XVI.
El Sagrari. El sagrari és col·locat darrere
l'altar sobre una peanya sostinguda per una
columna formada per tres elements. Els dos
primers i el peu són de l'antic temple romànic,
que es trobaven dispersos pel poble i que van
ser recuperats pel rector, mossèn Joan Compte;
el tercer i la peanya, que era una pedra caiguda
del campanar per l'acció del citat llamp, van
ser treballats per un picapedrer de Banyoles
l'any 1982. En aquesta data es va col·locar
també l'altar de cara al poble i es va enllosar
el prebisteri.
Rectoria. A la llinda de
la porta d'entrada hi ha la següent inscripció:
"IHS D. MI TAVER. RECTOR. 1584." "IHS" són
les primeres tres lletres gregues del nom de
Jesús. Per tant, traduït, podria dir: "Jesús.
Del meu senyor Taverner. Rector. 1584."
Ermita de Sant Baldiri
Exterior. A dalt d'un turó, enmig de pins
i en direcció a Bàscara, es troba l'ermita
de Sant Baldiri, copatró de la parròquia. Dista
uns dos quilòmetres del poble. Allà mateix
hi havia també la casa de l'ermità. Cada any
per la seva festa, el 20 de maig, s'hi celebrava
un aplec popular.
Interior. Actualment es troba en un estat
lamentable. Ja el 1908 amenaçava ruïna, per
això la imatge del sant va ser traslladada
a l'església parròquial. Les restes de la volta
són reminiscències d'estil gòtic. En una porta
hi ha la data "1709", que revela una reforma
realitzada en aquella època. La data més antiga
que s'ha trobat és la de l'any 1639, en què
en les visites pastorals es va fer constar
que s'hi anava en romeria dues vegades l'any
des de Galliners i que hi havia un sol altar
ben adornat.
Festes del poble
Les festes més importants del poble són les
de Sant Julià i Santa Basilissa, el 7 de gener,
patrons de la parròquia, i del copatró Sant
Baldiri, el 20 de maig. Abans se celebraven
amb molt d'esplendor i, després d'uns 20 anys
de no celebrar-se, el 1993 i 1994 s'han reprès
amb un nou entusiasme popular. Per la festa
de Sant Baldiri, els veïns del poble i els
seu familiars, després de l'Ofici Solemne en
honor del sant, es reuneixen a l'ombra dels
arbres de l'avinguda Viader per fer una arrossada
de Festa Major en un clima festiu i de germanor.
 |
|
|
La Plaça
La Plaça es diferencia
de moltes altres perquè és triangular i té pendent, com
la majoria dels carrers del poble. Li
donen relleu i bellesa els portals i finetres de pedra
picada de les cases que l'emmarquen. La pavimantació dels
carrers es va fer l'any 1988.
El Campanar
El Campanar és esbelt i gallard. Era coronat amb una
espècie de piràmide formada per bigues de ferrro que,
abans de la revolució de 1936, sostenien una petita campana,
la de l'ermita de Sant Baldiri, traslladada a la parròquia
als volatants de l'any 1908. Aquesta campana i les dues
que hi havia als finestrals, van ser despenjades per
canons en esclatar l'esmentada revolució. La veu de les
campanes representa la veu de Déu que ens crida a l'amor
i a la pau. Ja seria hora que dels canons se'n fessin campanes...
Pedres de la façana
barroca. El 24 de febrer
de 1981 va caure un llamp al campanar i va causar importants
desperfectes a tota la fàbrica: va
malmetre el teulat i les bigues de ferro en forma de
piràmide que havien sostingut una campana, va rebotre
pedres sobre la volta de l'església, que la van foradar,
i va destrossar la façana barroca. La reparació no es va
realitzar per la via ràpida: es van refer el teulat
i la façana, però moltes pedres de l'antiga estructura
barroca no es van col·locar novament al seu lloc primitiu,
sinó que es van retirar al peu del mur sud del temple.
En alguna d'elles hi ha gravada la data de la construcció
de la façana: "1780". I a la llinda de la finestra de la
sagristia hi consta "1777". Després d'aquell fet, la façana
i el campanar han quedat en la forma actual, bo i esperant
el moment de refer la primitiva façana barroca.
 Les campanes. El
15 d'agost de 1958 es van estrenar les dues campanes
actuals fabricades
a Jaén. A la grossa, li impopsaren els noms de
Maria, Juliana i Basilisa, pesa 209 Kg i llavors va costar
26.000
pts. Porta les següents inscripcions: "Omnes
simul cum Rectore, fuerunt mihi uno ore et ego sum omnibus".
(Tots a l'una amb el rector, m'han servit amb un sol cor
i
ara jo serveixo a tots) "Ubi aliae destructae
fuerunt anno (1936), cum amore me posuerunt anno (1958)
boni nati
populi" (On les altres
foren destruïdes (1936), amb amor m'han
posat (1958) els bons fills del poble). Els noms de la
petita són: Baldíria, Roser i Antònia,
pesa 130 Kg i va costar 16.500 pts. La inscripció gravada
diu "Gaudebo cum gaudentibus, flebo cum flentibus,
et omnes voco ad pedes Matris et Jesu". (M'alaegraré
amb els que s'alegrin, ploraré amb els que plorin, i crido
a tots als peus de la Mare i de Jesús.)
Can Piua
Prop del mur meridional
de l'església es pot contemplar un edifici que crida
l'atenció per la seva amplitud i per la riquesa de materials
amb què és construït: és Can Piua. Abans de 1982 en aquesta
superfície hi havia dues cases, Can Piua i Cal Carreter,
sense cap relleu especial; a partir d'aquella data el
propietari, Josep M. Rosell, va construir l'actual edifici,
ampli i comfortable. Ressalta l'harmònica, combinació dels
elements moderns amb els antics.
Can Pagès
És un mas a la part alta
del poble. A la llinda de tres finestres hi ha les inscripcions
"1617", "ANY 1758 PAGES" i "1760". A la porta d'entrada,
en un brancal, hi ha una data"1771" i a la llinda, "1855".
Són dates que expressen l'antiguitat de la casa i, al
mateix temps, l'esforç dels amos per adaptar-la a les
necessitats dels temps. És un edifici molt gran, situat
en un lloc privilegiat, que reclama una acurada restauració.
Can Guiart és el mas més
a prop de Can Pagès. A la llinda d'una finestra hi ha
la data "1774", a la d'una altra, la de "1807" i a la
de la porta principal, la inscripció: " Dia 8 abril del
año 1984 me fesit Joaquín Guiart". Són referències que
indiquen diverses etapes de la construcció de la casa.
Cal Ros o la Torre
Havia estat l'antic castell
de Galliners que compartia la jurisdicció del poble amb
els Rocaberti. Va ser el bressol de la família de Galliners
que ocupà dignitats eclesiàstiques i militars durant
els segles XII, XIII i XIV, emparentant amb il·lustres
cases de les comarques de Girona.
Per recaure l'heretatge
en pubilles, se succeïren en la força o castell de Galliners
diferents llinatges: els Pava o Rech, d'Osor; els Desport,
de Sant Iscle de Colltort i Caldes; els Castellet, cavallers
de Maçanet de la Selva, etc., fins a la total desaparició
dels Galliners i dels seus successors de la parròquia.
En la seva arquietectura no s'hi conserven vestigis
notables d'antiguitat ni símbols de noblesa. Abans era
la torre relacionada amb la de Monells i la de Quarentella.
Carrer avall es troba cal Ferrer. En una pedra del brancal
d'una porta hi ha la següent inscripció: "Ioseph () me
fecit 29 7bre 1677". Que traduït diu: "Josep () em va
fer el 29 de setembre de 1677". De tota manera sembla
que aquesta pedra no pertany a aquest lloc sinó a la
llinda d'una finestra oberta en un altre indret. És l'antiga
casa Vila, una de les principals del poble, a la qual
corresponen les inscripcions que s'esmenten. Extingida
la branca directa el segle XVI, continuà en la descendència
d'un fadrí extern casat amb la pubilla, Caterina Viader,
que va mantenir la casa i el cognom Vila fins a la seva
desaparició de Galliners, a principis del segle passat.
Can Viader
Casa d'amples dimensions
amb vestigis gòtics i d'antigues germandats i generós
acolliment. Fins fa poc un vell xiprer assenyalava la
seva hospitalitat i encara existeix la cambra dels aplegadors
i pelegrins. Era una família molt antiga del poble, el
seu nom pot remuntar-se a la Catalonia Romana, ja que
"Viader" significa "veí de la via" i pel terme del poble
discorria l'important calçada romana que travessava
la Baronia de Vilademuls. El decurs del temps absorbí
per matrimoni, entre els seus respectius hereus, les
cases Bofill i Teixidor, també de remota antiguitat en
la parròquia. De la primera, en fou originari aquell
Guillem Bofill de Galliners, cèlebre mestre d'obres que
construí la nau gòtica de la catedral de Girona, única
per la seva amplada. (Cal tenir present que en aquell
temps no existia la cerrera d'arquietecte; els mestres
d'obres eren els qui solien fer els projectes i els executaven.)
La segona li aportà la Batllia hereditària del Castell
de Galliners, que la casa Teixidor posseïa des de remots
temps feudals. Actualment l'edifici s'ha convertit en
masoveria. |
