És
situat sobre un turonet al final de la Serra
Viadera que segueix al vell terme de can Viader
de Galliners. Sota l'esmentada serra hi
ha el Gorg Blau i les fonts del riu Sinyana.
L'historiador romà dels primers
segles Tolomeu diu que la Via Augusta passava
"juxta fontes Ciniana". Aquesta asserveració,
juntament amb el fet que Sant Pau, el mateix
que es venera a Sant Pau de la Calçada
a prop de Figueres, és copatró
de St Marçal, i també les denominacions
de molts pobles del municipi com a patronímics
de viles romanes, la Creu Viadera, la Vila Octaviana,
etc., fan pensar que realment era la Via Agusta
la calçada romana que travessava el terme
de Vilademuls.
St Marçal està comunicat per
una carretera de 1'5Km que enllaça amb
la que va de Borgonyà a Ventalló,
dista uns 23Km de Girona i la seva elevació és
de 171 metres sobre el nivell del mar. El poble
consta de vuit cases, tres són habitades
per famílies natives del poble, altres
tres per persones sobrevingudes i dues són
tancades. Actualment té 19 habitants
(1993)(el 1975 en tenia 10). Pertany a la baronia
i municipi de Vilademuls i antigament formava
part del comtat de Besalú. Els experts
no s'atreveixen a fer cap conjectura
sobre l'origen i el significat del seu
nom. La dada més antiga que ens ha arribat és
de l'any 941 i se cita com a límit
oriental de la possessió dels jueus
anomenada Coscolla o Garric, potser perquè els
arbustos d'aquesta mena abundaven en
aquests paratges.
ESGLÉSIA
La primera notícia d'una
església a Sant Marçal data de
l'any 1096: es parla de l'església de
"Sançti Martialis de Quarentela,"
però l'església actual es va edificar el
1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol altar,
la pica baptismal, les joies pròpies
del culte i els llibres litúrgics.
Absis. L'absis és semicircular.
S'hi conserva la cornisa de pedra picada i és
visible l'estructura d'una finestra central
d'estil romànic. Adossat a l'absis hi
havia el cementiri, fins que, per iniciativa
del rector, el doctor Josep M. Jordà,
es va suprimir l'any 1981 i es traslladaren
les restes al de Vilademuls. Mirant la cornissa
es pot observar que l'actual temple es va elevar
sobre la primitiva construcció romànica.
La porta d'entrada és romànica,
dovellada d'arc de mig punt i s'obre al mur
lateral de migdia.
La pica baptismal,
situada prop del presbiteri, té la línia
gòtica del segle XV; però a la
copa hi consta l'any. 1619. El peu és
barroc i fa pensar que és un afegit posterior.
Façana. La façana,
al mur de ponent, conserva la seva estructura
romànica primitiva construïda amb
carreus propis de l'època; s'hi obre
únicament una petita segetera. La façana
va ser rematada amb un campanar d'espadanya,
del qual es poden veure els brancals. S'observa
que sobre els carreus primitius i sobre l'antic
campanar s'hi va construir un altre cobert amb
teulat, l'any 1808.
Interior. L'interior del
temple és d'una sola nau, acabada, en
el sector oriental, per un absis semicircular.
Actualment està cobert per un retaule
barroc construït per l'Escola dels Salesians
de Barcelona al començament d'aquest
segle XX. Les parets enguixades, les cornises
renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat
la línia romànica pròpia
de la primitiva construcció. Entre els
segles XVII i XIX s'hi afegí una capella
i la sagristia i un alt terrasbastall o golfes
damunt la nau, que gairebé dobla l'alçària
original. També s'hi feren altres petites
reformes i sobretot reparacions. L'altar de
cara al poble, s'hi va col·locar l'any 1983.
