 És
un poblet disseminat per la conca del torrent
Remiol. Pertany a la baronia i al municipi
de Vilademuls i a l'antic comtat de Besalú.
Té 36 habitants (1993). (El 1975 en tenia
72, i el 1888 el seu cens era de 208). Dista
uns 10 Km de Banyoles i s'hi arriba per
una carretera asfaltada l'any 1992, que
enllaça amb la que uneix Vilavenut amb
Galliners. La cita més antiga que posseïm
correspon a l´any 1017 i es troba en
una butlla del papa Benet VIII, que l´anomena
villa de Ollers, la grafia llatina era Ollariis,
que és la traducció del català Ollers
o Olers. Això fa pensar que el seu origen
prové d'una indústria popular
dedicada a la confecció d'olles.
Alguns experts no troben aquesta raó prou
convincent, perquè era un lloc allunyat
de les vies de comunicació i no veuen
que una tal indústria pogués
tenir vida. La idea, però, no sembla
tan descabellada, sobretot si tenim present
que, avui dia, hi funciona també un
petit taller de ceràmica. Les altres
etimologies que es proposen, com la derivació de
l'arrel celta OL combinada amb el sufix
pre-romà ES, semblen encara menys convincents.
Si fos així, però, el nom d´Ollers
tindria el significat genèric del lloc
aquós.
ESGLÉSIA
PARROQUIAL
La primitiva església
era romànica. Pel conjunt de l'obra i
pels detalls, sembla que es va construir a la
segona meitat del segle XI. Se'n conserven elements
molt significatius, com les portes dovellades
que la comunicaven amb la rectoria. La ferramenta,
especialment el forrellat, pot datar-se entre
els segles XII i XIII. Consta que l'any 1048
ja existien les esglésies de Sant Martí
d'Ollers i de Santa Maria d'Espasens. Aquella
va ser reformada; l'actual construcció
correspon al segle XVIII. De fet a la llinda
de la porta d'entrada, s'hi pot llegir la següent
inscripció: "ST. MARTI PREGAU PER
NOSALTRES. PER PATRO TENIM A VOS. ESPERAM VOSTRES
FAVORS. FOU POSADA LO DIE 20 DE AGOST DE 1754".
A sobre hi, ha una majòlica que representa
Sant Martí partint la capa a un pobre,
amb la inscripció: `REPRODUCCIO DEL PLAFO
DE SANT MARTI D'OLLERS FETA PER Mª TERESA
REBULL DE CAL PARENT. 1991 ". Fins a l'any
1991, l'estat de l'església i del cementiri
contigu era d'un abandonament total i deporable.
Els fidels, secundant la invitació del
seu rector, van emprendre la tasca de restauració
fins a deixar-ho en l'estat actual. La inscripció
en una rajola col·locada al costat de la porta
de l'església en dóna fe: "En
recordança dels restauradors de l'església
i plaça d'Ollers: Mn. Josep M. Barcons
i Vila i feligresos que hi contribuïren.
11.XI.1991".
Al costat dret de la porta
hi ha una gran pedra que serveix de banc. Duu
la inscripció: "SANT SEBASTIA ME
FECIT 1762". Abans era la llinda de la
porta d'entrada al cementiri. Va ser col·locada
aquí l'any 1991 amb motiu de l'última
restauració.
Interior.
L'interior es trobava en una penosa descurança
i en estat ruïnós. Les obres es
van realitzar amb la generosa prestació
dels fidels. En el decurs de la tasca es va
tenir cura de fer relluir els elements antics
que s'hi conservaven. En una fornícula
del mur de la dreta hi ha una imatge barroca
de la Marededéu del Roser d'uns 25 centímetres
d'alçària. S'havia retirat amb
motiu de la revolució de 1936, i va ser
reposada el maig de 1993. En aquesta fornícula
s'hi pot llegir la data "1619". La
imatge de Sant Martí que presideix l'església
prové dels tallers d'imatgeria d'Olot
i és posterior a l'any 1939. Sant Martí
és el patró de la parròquia.
Pica baptismal.
És un model gòtic molt freqüent
en aquesta zona.
Rectoria.
Al costat esquerre de l'església i enganxada
amb ella hi ha la rectoria. Té elements
romànics en concordança amb el
primitiu temple. Aquí hi va viure durant
51 anys (1730-1781) l'insigne sacerdot i mestre
mossèn Baldiri Reixach, nat a Bell-lloc
d'Aro l'any 1703 i mort en aquesta rectoria
el 1881. A l'església hi ha la tomba.
Durant la seva estada a la parròquia
es van fer les grans reformes al temple.
Escola de Mossèn
Baldiri Reixach. Adossada a la rectoria
hi ha una casa molt gran construïda per
ser escola. Allà, mossèn Baldiri
Reixach ensenyava els minyons de la parròquia.
Durant l'exercici del seu magisteri va escriure
el llibre de pedagogia que l'ha fet famós:
"Instruccions per l'Ensenyança de
minyons", del qual es van fer sis edicions
i dues traduccions, una al castellà i
l'altra al francès. Una làpida
recorda l'oculta labor d'aquell eminent pedagog
que fou una legítima glòria del
sacerdoci i del magisteri gironins. Diu així:
EN AQUESTA CASA DURANT MITJA CENTÚRIA
EN EL SEGLE XVIII MOSSÈN BALDIRI REIXACH
MESTRE DE MINYONS FOU LLUM, EXEMPLE I GUIA.
HONOR DE LA PÀTRIA.
|
|
|
PLAÇA DE JOAQUIM
MERCADER
En arribar al poble, a l'esquerra, hi
trobem la plaça dedicada, l'any 1992, a Joaquim
Mercader, l'alcalde elegit per primera vegada en les
eleccions de 1982 i que ininterrompudament ha mantingut
el suport popular fins que va deixar de presentar-se
a les eleccions del mes de maig de 1995. A més,
des del 27 de setembre de 1993, ocupa el càrrec
de president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany.
Durant aquest període s'han fet notables millores
en els pobles del municipi, entre elles la instal.lació
d'aigua corrent, l'ampliació de la xarxa telefònica,
l'arranjament i asfaltatge d'algunes carreteres, la
construcció del poliesportiu de Vilamarí
i de Vilafreser, la restauració de la Casa de
la Vila, la reforma de l'enllumenat públic de
Vilademuls, i d'altres.
CREU DE TERME
En un angle de la plaça de Joaquim
Mercader s'aixeca la Creu de Terme d'estil renaixentista,
a l'anvers de la qual hi ha esculpida la imatge de Jesús
crucificat i al revers, la de la Mare de Déu
amb el Nen Jesús als braços. S'hi pot
llegir la inscripció "SEBASTIÀ M
1602". Abans era col·locada al peu del camí;
és aquí des del 1991 per suggeriment de
l'actual rector, mossèn Josep M. Barcons i Vila.
No tots els elements de què consta són
els primitius; alguns són posteriors.
CAN BRAMON, ABANS CAN
PARDALA
És l'antiga casa Masó
que fa conjunt amb l'església, la rectoria
i l'escola. És una típica masia catalana,
gran, amb estructures de pedra picada i finestres esculturades
d'estil gòtic i renaixentista. La restauració
és molt ben aconseguida.
CAL PARENT
És una masia ben restaurada
pel defora. No hi he sabut veure cap data enlloc. Els
elements bàsics semblen del segle XVI o anteriors.
La portada principal és majestuosament dovellada,
però és curiós que va ser construïda
al davant d'una altra, d'arc rebaixat i separada d'ella
per uns pocs centímetres. Abans eren dues cases;
ara en formen una de sola i són del mateix propietari.
Tot fa pensar que a l'entorn del nucli primitiu es van
construir diverses dependències segons les necessitats
que sorgien en el decurs del temps, com ha passat en
tants altres casos.
ERMITA DE SANT SEBASTIÀ
Es troba al mig del bosc, sobre el
marge esquerre de la carretera, a uns 200 m. de l'església
parroquial. Hom afirmaria que la seva construcció
data de la segona meitat del segle XVIII, potser del
temps en què mossèn Baldiri Reixach va
ser rector de la parròquia (1730-1781). Antigament
hi havia un porxo abans de l'entrada; però va
caure el teulat i no es va reconstruir. Ens els nostres
dies apareix en estat l'abandonament. Cal dir, però,
que el 10 de juny de 1995, un grup de joves
de l'Associació juvenil "Va de 12"
va estassar les bardisses i herbes que hi havia a l'entrada
i al voltant, i ara es pot arribar fins a dintre l'edifici.
S'aguanten les parets i la volta, però
no ha estat possible encara condicionar el seu interior
d'una manera digna. Segons el testimoniatge de Joaquim
Riera, nat a can Pardala d'Ollers el 2 de febrer de
1905 i ara resident a Vilamarí, quan era jove
feia d'escolà i campaner de la parròquia,
i els dissabtes del mes de maig, a les 6 del matí,
pràcticament tots els fidels anaven en processó
a l'ermita, on es celebrava una missa en honor del sant.
L'esmentat testimoni assegura que almenys fins l'any
1920 es van realitzar els al·ludits actes religiosos.
En aquests indrets hi ha altres ermites dedicades a
sant Sebastià i a sant Roc, que són dos
sants advocats contra la pesta. Segons la senyora Rosa
Puigdemont, resident a Foncoberta, encara l'any 1925
els fidels resaven la següent oració: "Sant
Roc i sant Sebastià/ guardeu-nos de fam i de
guerra,/ de pestes i malalties/ i de cap mal lleig.
Amén". És que els termes de Vilademuls
i de les seves rodalies van ser zones especialment afectades
per aquest flagell, sobretot durant els segles XIV i
XVII, i moltes persones van acudir a aquells sants per
què els deslliuressin de la plaga que assotava
els pobles.
CAN MOTAS I ALTRES MASIES
Can Motas és l'antiga casa Llovet
d'Ollers, que fou ennoblida pel rei Pere III el Cerimoniós
o del Punyalet (13191387). Cases d'anomenada foren també
la de can Soler, can Gimbernat del Puig i Gimbernat
del Clot, can Sarquella (antiga propietària de
can Masó) i can Vilar en el veïnat medieval
d'Orarols. Al poble hi ha altres masies escampades,
unes deshabitades i en estat ruïnós, d'altres
habitades i algunes fins i tot ben restaurades. No s'hi
poden apreciar símptomes de gran antiguitat.
Hom les dataria de la segona meitat del segle XVIII,
més o menys contemporànies de la construcció
de l'església actual; algunes són més
recents, com ca l'Alzina on figura la data de 1805.
En general totes han estat engrandides i reformades
en el decurs dels anys, segons les necessitats de cada
moment. Can Motas, per exemple, ofereix l'aspecte d'una
gran masia compacta; fruit d'una sèrie d'edificis
juxtaposats (granges, porxos, tallers, magatzems, etc.)
a l'entorn del nucli primitiu ben restaurat i habitat
per la família. En cap d'aquestes cases no hi
falten gossos que saben complir bé el seu "deure"
davant la presència de forasters.
|
