La referència més antiga que coneixem del poble és del 826. L'any 1017, en una butlla del papa Benet VIII, se l'anomena villa de Orfanis. No sembla, però, que el seu origen pugui relacionar-se amb orfes o orfenats. Per això alguns creuen que es podria referir a Arfa, que seria el nom de la família colonitzadora d´aquests paratges. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls, té 90 habitants (1993). (El 1975 en tenia 129), dista uns 30 Km de Girona i s'eleva 100 metres sobre el nivell del mar.

ESGLÉSIA

Façana. L'església i la parròquia de Santa Maria d'Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l'ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l'església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d'ells s'eleva un frontó d'entaulament sortint. A la part central s'obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l'opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L'any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l'església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual.

Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema durant la revolució de 1936-1939 gràcies a l'interès del poble.

El campanar. El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col·locat el 1856.

Interior. L'edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d'una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l'esquerra hi ha l'anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l'exterior, i que durant un temps -al voltant de l'any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.

La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d'imatgeria d'Olot i és posterior a l'any 1939.

A la primera capella de l'entrada a l'esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d'estil barroc, obra d'un artista popular del segle XVII-XVIII.

LA CREU DE CAN GAY

No gaire lluny de l'església i adossada a una paret hi ha la creu anomenada de can Gay on, abans, es feia la benedicció del terme. Al seu peu, hi ha un gall, símbol de Crist, i la data 1606. Tenia elements gòtics i se la data del segle XVI-XVII. Es recolzava en un capitell corinti buidat en la part superior, que probablement havia estat una lipsanoteca d'un antic altar. Amb motiu de la revolució de 1936 va ser abatuda i parcialment destrossada: Se'n conserven alguns fragments al Museu d'Art de Girona. Acabada la revolució, el 1939, es van confegir els altres fragments, amb més o menys encert, es van fer nous els que faltaven i es va reposar al lloc on era abans.

CAPELLA DE SANT ROC

A la part superior del poble, sobre un turonet, s'aixeca una ermita dedicada a sant Roc amb la casa de l'ermità. Com les altres ermites d'aquests entorns dedicades a sant Roc i a sant Sebastià, fou erigida amb motiu de la terrible pesta que el segle XVII assotà especialment aquests indrets. També fou aquella pesta que motivà l'històric vot de la Baronia al santuari de la Mare de Déu del Collell. L'acció del temps i dels llamps l'ha reduïda a un estat ruïnós. S'aguanten les parets i els arcs de la volta. A la llinda de la portada hi ha la data "1701," i la de "1786." en una pedra del brancal dret. Tot fa pensar que és dels segles XVII-XVIII. La casa de l'ermità pràcticament és un munt de ruïnes. Antigament el dia del Sant, el 16 d'agost, es celebrava la festa a l'església parroquial. Un detall característic era que, després de la Missa, es donava un panet a tots els assistents. Més tard es va abandonar aquesta tradició. Actualment es parla de restablir-la i també de restaurar l'ermita.

FONT DE LA PLAÇA

L'any 1983 es van "portlandar" els carrers del poble i a la plaça es va instal·lar aquesta font que porta la inscripció "Ano 1983".

No gaire lluny hi ha can Damont. És l'antiga casa Casanoves, que el segle passat fou adquirida pels Damont del veïnat de Palol i en feren el seu estatge. S'hi entra per la carretera. És deshabitada i no s'hi aprecien signes de restauració. A la llinda d'una finestra hi ha la inscripció: "17IHS MA 90", és a dir: els anagrames de Jesús i de Maria amb una creu sobre l'últim i entre els números de la data 1790.

MAS DEL RIU

Pertany al veïnat de can Roart a uns dos quilòmetres de la carretera anant cap al riu Fluvià. És una casa solitària adquirida l'any 1975 per la senyora Dolors Rodés de Barcelona i restaurada amb bon gust. A la llinda d'una finestra hi ha una inscripció quasi il·legible. Sembla que diu: " Dic 13 febrero 1510 - Mas Julia. Julia me fesit". Correspon a l'antic mas Canelles, del veïnat de Batipalma, que adquiriren els Julià d'Orriols.

A uns cent metres més amunt es troba el mas Roart, que forma part del mateix veïnat. És una masia molt gran. Pertany al segle XVII. A la llinda d'un portal hi ha els noms de Jesús i de Maria ("IHS MA') i la llegenda: "JOAN ROART ME FESIT 28 MARS 1635". A la llinda d'una finestra hi ha també l'anagrama de "IHS " i "MA " i la data "1632.".

CAN JULIÀ DEL VEiNAT DE PALOL

És una masia antiga restaurada amb molt de gust i notablement modificada als voltants de l'any 1960 pel senyor Heribert Kuss. Pel seu aspecte extern hom diria que tota ella és d'aquesta època.

CA L'ALBAT

És l'antiga casa Perpinyà del Molí. L'actual Central d'Orfes era l'antic Molí de la Baronia, que la Sociedad RE. del Ampurdàn va adquirir del comte de Peralada vescomte de Rocabertí i baró de Vilademuls. A causa de les exigències dels temps, els seus propietaris hi han fet diverses adaptacions i reformes, com es pot comprovar en moltes cases de pagès d'aquests indrets. La principal restauració interior data de l'any 1989.