És situat a la ribera dreta del Fluvià, al costat de la carretera de Bàscara, dista 26Km de Girona i la seva altura sobre el nivell del mar és de 70 metres. L'any 1993 tenia 57 habitants (56, el 1975). Antigament pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú; per això era anomentat Parets de Besalú. En documents de l'any 889 i de la primera meitat del sege X és esmentat el lloc de Parietes. El seu nom es deriva de paret. Es suposa que en temps de la reconquesta s'hi trobarien parets i ruïnes d'alguna colonització anterior i fins potser d'alguna construcció romana, que justificarien el nom de Parets. Fins al 1320 la parròquia comprenia també el territori que més tard seria el poble de Galliners.

ESGLÉSIA

Exterior. La primera referència a l'església és del 29 de setembre de 958 en el testament del clergue Adalbert. L'any 1019 en la relació de donacions que la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer feren al bisbe Pere Roger de Girona, hi ha l"'ecclesiae Sanctae Leocadiae de Parietibus".Es tractava, per tant, d'una església dedicada a santa Llogaia, era petita i d'estil romànic. Al mur sud de l'actual, s'hi poden distingir restes de l'antic campanar d'espadanya. Aquest temple va ser destruït pels francesos amb motiu de les diverses invasions per les terres de l'Empordà i de l'estat espanyol els segles XVII i XVIII. Cal tenir present que, amb ocasió de la guerra gran (1793-1795), la frontera franco-hispànica va ser delimitada durant un temps pel riu Fluvià.

Interior. L'església actual és obra del segle XVIII. És més gran que la primitiva església romànica i orientada en sentit oposat, puix que l'absis mira a ponent. Fins a l'any 1936 es va conservar una talla de la verge titular, santa Llogaia, que presidia un impressionant altar copiat del de sant Narcís de Girona. També hi havia un retaule de la Marededéu del Roser en una capella lateral. Encara es conserven les talles de sant Domènec i de santa Caterina de Siena. L'esmentat retaule era daurat, fou construït el 1769 i havia estat regalat per la família Batlle. Enfront, a la dreta, a la capella fonda o del Santíssim, s'hi aixecava un artístic altar neoclàssic amb columnata greco-romana amb una Verge dels Dolors, piadosíssima, obra d'un notable tallista que havia costejat la família Geli. Al paviment hi havia diferents sepultures: davant la pila baptismal la d'un rector procedent de la casa Geli; en el passadís central la d'un altre rector originari de la casa Mota junt amb el seu pare, notari de Bàscara; la gentilícia de la casa Batlle i més amunt, de costat sota els escalons del presbiteri, la de dos rectors també de Parets, oncle i nebot, procedents de les cases Medinyà i Moresch; i més a l'esquerra també sota el presbiteri, la tomba gentilícia de la casa Comte. La parròquia, a més de bonics altars i una rica dotació d'aranyes i llànties, posseïa ornaments i joies valuoses: una creu processional de plata de notables dimensions, una rica custòdia, bacines i veracreu, crismeres i petxina de batejar, igualment de plata, així com uns artístics encensers també de plata que el canonge de Girona Isidre Geli deixà en testament a la seva parròquia originària de Parets.
La revolució del 1936 destruí enterament l'interior de l'església. Es reconstruí l'altar major aprofitant les peces d'una columna del segle XVII procedents de l'antiga sala de la casa Geli, i es pogueren salvar la veracreu, la bacina de plata, l'arxiu parroquial i riquíssims ornaments del segle XVIII que recorden l'esplendor de la parròquia.

CAN BATLLE, LA CASA GELI I EL CASTELL.

Can Batlle sobresurt per la seva noble estructura i dimensions. Pren el nom Batlle perquè els seus hereus foren batlles hereditaris del monestir de Sant Pere de Besalú el segle XI. Rodulf Guillem i la seva muller Guilla figuren com a tals ja el novembre de 1064. Fou ennoblida per Carles XI en la persona de Joan Batlle el 12 de març de 1680. Era una família de prestigi i de renom que emparentà amb moltes cases de la província i desaparegué de Parets el segle passat després de vendre la casa i el patrimoni. El seu blasó era en camper d'atzur amb una faixa d'or acompanyada de dos estels de plata.
L'antiga casa Geli és situada al costat de can Batlle i ambdues integren la major part del veïnat de Parets de Dalt.

A l'edat mitjana a Parets hi havia també un castell. El constituïen la casa Comte, actualment casa Aulet o Maure, al veïnat de Parets de Dalt, junt amb altres construccions del voltant. Allà fou on Adalbert de Parets, un dels sublevats contra el comte Gifré II de Besalú, fou assetjat i vençut. El conjunt ha sofert moltes transformacions. Poden apreciar-se restes remotes de la construcció i d'una torre. Al castell, que quedà del comte de Besalú, fou establerta una família cognomenada Comte que l'cupà fins el començament del segle passat. Llavors es vengué als Aulet i a altres propietaris, que el transformaren enterament per a fer-hi petits habitatges. Es pot dir que en els nostres dies no en queda cap reminiscència, si no són les restes d'una torre, difícils d'apreciar.