El poble de Terradelles està situat sobre un turonet a la ribera esquerra del riu Sinyana, a 21 Km de Girona i a 105 metres sobre el nivell del mar. Té 63 hab. el 1993 (88, el 1975, i 33 el 1888). Abans pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú.

L'ESGLÉSIA

Vista exterior. Aquesta església es va construir a la primera meitat del segle XVIII. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la data 1730. Segons una tradició de la família Ros que es transmet; de generació en generació, l'església parroquial de Terradelles, fins al segle XVIII, era la de Sant Andreu en el barri del Vilar. Però com que el poble creixia vers el nord, la família Ros va donar el terreny per construir-hi l'actual església amb el cementiri al costat, la rectoria i la casa del campaner. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la inscripció: "1730 RT. JOAN ROS R. Dia 6 MAI T2 PA HUT". La interpretació hipotètica podria ser: "1730. El reverend Joan Ros, Rector, obtingué en temporal investidura el dia 6 de maig. La data reflecteix el temps de la construcció de l'edifici. De fet, en cap mur no es perceben restes d'una església més antiga. El cementiri va romandre aquí fins que es va inaugurar el nou de Vilademuls el primer de novembre de 1981.

Pica baptismal. La pica baptismal és d'estil gòtic. En l'última reforma es va col·locar al presbiteri. Adornen també el presbiteri dos bordons de llautó platejat amb la inscripció: "M.R.F. (Miquel Ros Fort). Julio 7.1901. "' " N.R.F. (Narcís Ros Fort) Julio, 7.1901."

Retaule. L'Església és d'una sola nau, dedicada a Sant Martí de Tours. EI retaule de l'altar major és d'escaiola, d'estil barroc i construït l'any 1950.

Vista des del presbiteri. Quan es va fer l'última reforma, en temps del doctor Josep M. Jordà, es va treure el cor perquè les parets cedien, i es va tapiar l'escala del cor i del campanar.

Imatge de Sant Andreu. En un altar lateral hi ha una imatge de Sant Andreu. És una talla de factura popular. Abans era a l'església del Vilar, i en tancar-se al culte aquella església, es va traslladar aquí.

ESGLÉSIA DEL VILAR

Era edificada al barri del Vilar a l'altura de ca l'Hereu, sobre el marge de la carretera. Actualment només hi ha els fonaments, uns xiprers i un pilaret amb una majòlica, que representa sant Andreu, de l'any 1980. Per Sant Andreu, o el diumenge després, s'hi celebra una Missa a l'aire lliure. Abans hi havia una esglesiola romànica que era la parroquial de Terradelles amb el cementiri adossat, fins que, com s'ha dit abans, es va construir l'actual església a la primera meitat del segle XVIII. La seva existència consta documentalment des de l'any 1372 i va estar habilitada per al culte fins a l'any 1858. Les seves dimensions eren de 8'70 metres de llargada per 5'48 metres d'amplada, amb una porta a la façana de ponent. En un llibre de l'arxiu parroquial, mossèn Miquel Gimbernat, rector de Terradelles l'any 1916, conta el desmantellament d'aquesta església de la següent manera: estava gairebé en ruïnes i totalment abandonada. Els nens hi jugaven dintre i hi podia passar alguna desgràcia. Al costat hi havia un cementiri sense tanca ni porta. Vaig demanar permís al senyor Bisbe per exhumar el cementiri i enderrocar la capella. El senyor Bisbe me'l va concedir amb les condicions que primer ho havia de veure un expert en arqueologia -per evitar que es destruís un monument important- i obtenir el permís de l'alcalde. Les dues gestions van resultar positives, i del 6-17 de maig de 1916 es va exhumar el cementiri, que va costar 110 pessetes amb 19 cèntims, i amb tot respecte es van traslladar dos carros de restes humanes al cementiri de Terradelles. Es va enderrocar l'església i es van vendre les teules al senyor Carles Huguet, i les pedres al senyor Hereu, que van servir per edificar la casa nova de can Payet. De tot plegat, la parròquia en va cobrar 257'16 pessetes.