 Vilademuls és
situat al cim d'un turonet a uns 120m
sobre el nivell del mar, té 62hab (1993),
(el 1975 en tenia 106), és el cap d'un
municipi de 62,08Km.2- un dels més grans
de la província- i constitueix el límit
oriental de la comarca del Pla de l'Estany.
Dista 23 km de Girona i 17 de Banyoles. Al
s.XII pertangué als Vilademuls i era
una baronia que estava dintre la demarcació del
comtat de Besalú. Vilademuls, per matrimoni
de la seva hereva Maria de Vilademuls i de
la Roca amb el comte d'Empúries,
estigué sota el domini de la casa d'Empúries,
però aquesta situació va durar
poc, perquè molt aviat va passar als
vescomtes de Rocabertí, després
comtes de Peralada, també descendents
dels Vilademuls, fins a l'abolició de
les senyories (s.XIII-XIV). Vilademuls dónà a
la Pàtria eclesiàstics i militars
il·lustres, entre els quals sobresurt Berenguer
de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona el segle
XIII. Una de les seves decisions més
importants és que va manar que les cròniques
es datessin a partir del naixement de Crist,
i no segons la cronologia dels reis de França.
Al s.XVII era del comte de Peralada i formava
una batllia, és a dir, un territori administrat
pel delegat d'un senyor, en nom del qual
exercia una jurisdicció reial o baronial
i la representació dels drets de caràcter
econòmic. Vilademuls és el cap
d'un municipi que consta de 12 pobles.
Tots, llevat de Vilafreser, Olives i St Esteve
de Guialbes, formaven la baronia de Vilademuls.
Als Països Catalans, des del segle XIII,
baronia designava tot territori d'una
certa extensió governat per un baró.
L'ordre descendent dels títols
nobiliaris és el següent: príncep,
duc, marquès, comte, vescomte i baró.
La Casa de la Vila
És dels anys 1924-1925, obra de l'arquitecte
Blanc, de Girona, i constituïda essent
l'alcalde el senyor Miquel Viader sobre una
part de la casa Martí, abans casa Pols
de Vilademuls. Té un aspecte majestuós
i apareix àmpliament capacitada per complir
les seves funcions. L'any 1993, el consistori,
presidit pel senyor Joaquim Mercader, va ordenar
la realització d'una reforma radical
del seu interior. Les obres van començar
el mes d'abril, es van acabar el mes d'octubre
del mateix any i el conjunt es va inaugurar
oficialment el 5 de novembre de 1994. D'aquesta
manera, reunia millors condicions per a efectuar-hi
degudament les festions municipals. Sobre la
porta de la sala de sessions, l'any 1982, l'alcalde,
el senyor Ferran Viader, hi féu pintar
els tres principis proposats pel jurista Ulpià
(s. II-III) per aconseguir una agradable i segura
convivència ciutadana: "Honeste
vivere = viure honestament. Alterum
non laedere = No fer mal als altres. Suum
cuique tribuere" = Donar a cadascú
el que és seu.
La primera acta del llibre més antic que es
conserva a l'arxiu municipal és del 2 d'abril
de 1861. Fa referència a la presa de possessió
del suplent del jutge de pau. En aquella ocasió,
l'alcalde era el senyor Bonaventura Sarquella,
i els regidors: Jaume Bataller, Josep Vila,
Jaume Vicens, Pere Miva, Bonaventura Coll i
Josep Geli.
El Castell
El poble va adquirir categoria civil i militar
quan el compte de Besalú, Guillem II, va construir
el catell a la part alta, a la primera meitat
del segle XI per defensar-se del compte de
Barcelona, Ramon Berenguer I, que també en
va construir un a Sant Esteve de Guialbes.
La torre gran del castell s'aixecava on és ara
el Corder, o sigui, casa Martí, antiga casa
Pols de Vilademuls, a favor de qual l'establiren
en el segle XIV per un cens anual d'un parell
de coloms. Fou castell termenat, és a dir,
amb jutge i dret de forca. Es creu que amb
el temps va sofrir un procés d'enrunament o
que va ser enderrocat. El segle XVI les seves
pedres van servir per reedificar l'església
i algunes cases del poble. Actualment no en
queda pràcticament res.
Monument a la Pagesia
La parròquia i l'Associació d'Amics de Josep
Pla van organitzar un homenatge a la pagesia
a través de l'il·lustre escriptor empordanès.
Un record d'aquelles jornades és el petit monument
a la pagesia catalana situat al defora, al
costat dret de l'absis de l'església. És obra
de la escultora olotina Rosa Serra. Hi ha una
placa que diu "Homenatge a la pagesia
a través de Josep Pla i els pagesos",
l'edició de la qual va ser possible gràcies
a la col·laboració de la familia Pedret.
L'Església
Absis del Temple. El temple
primitiu era Aadossat al castell i va ser construït
per Ramon Arnau i la seva esposa Eldiardis en
els segles X-XI. El van dedicar a Sant Joan
Baptista i l'any 1053 el van cedir al bisbe
de Girona, Berenguer Wifred. La forma actual
de l'església data de la segona meitat
del segle XVI. És el resultat de la reconstrucció
de la primitiva capella. Amb les pedres del
castell es va reedificar l'església
i es van construir la rectoria i altres cases.
Portal de l'Església. La
façana apareix com la part més noble del temple.
És adornada
amb
un elegant portal d'estil gòtic emmarcat amb
un regruix tallat, que s'acaba amb un rostre
d'home en un costat i un de Bona a l'altre.
A la pedra hi ha la següent inscripció: "Orate
pro invicem ut salvemini IA. V. C." (Reseu
els uns pels altres, perquè sigueu salvats). "Rehedificatum
fuit hoc templum anno Domini 1560" (Aquest
temple va ser reedificat l'any del Senyor 1560).
A la llinda d'una finestra del terrat de la
rectoria hi ha la inscripció: "loannes
Rector 1570". (Cal advertir que aquesta
pedra es va trobar abandonada als baixos de
la casa i que mossén Josep M. Jorda en fer
la restauració dels anys 1977-1980 la va col·locar
al lloc actual). El portal de l'església és
el símbol del pas de la terra al cel, de la
vida terrenal a la celestial; per això molts
són autèntiques obres d'art i ordinàriament
a la seva llinda hi ha gravada una frase que
fa referència a aquesta idea. En el nostre
cas és: "Reseu els uns pels altres perquè
sigueu salvats".
Finestral de la Façana. Sobre
la porta hi ha un finestral allargat amb arc
de mig punt, que il·lumina l'interior
del temple.
El Campanar. La
part superior de la façana es tanca
amb una espècie de campanar d'espadanya,
que va ser ampliat amb una construcció rectangular
a la part oriental, i amb una piràmide
com a acabament a la part superior. Així esdevé una
magnifica talaia des d'on es pot contemplar
un bellíssim panorama. A la segona meitat
del segle XVIII, s'instal·la el rellotge públic
en el sector oriental. Per allotjar-lo, es
va construir un cos, el qual va ser eliminat
en l'última restauració realitzada
els anys 1977-1980, essent rector de la parròquia
el doctor Josep M. Jordà. El rellotge
es va col·locar a la primera sala del museu
rural. La part superior del sector de ponent
no és una addició, sinó l'acabament
del contrafort del mur de l'edifici.
 Campanes.
Hi ha dues campanes. La petita és en
un campanaret inaccessible, que apareix com
un afegitó sobre el teulat i es de suposar
que va ser contruït quan es va col·locar
el rellotge. Aquesta campana petita no va ser
destruïda durant la revolucio del 1936-39,
i, per tant, es pot suposar que data del temps
de la construcció del seu campanaret.
Quan funcionava el rellotge, tocava els quarts.
Al campanar hi havia altres dues campanes, les
grosses, als finestrals de la façana, que van
ser despenjades i foses en temps de l'esmentada
revolució. La grossa actual, que tocava
les hores, va ser batejada amb els noms de Maria
del Roser i del Collell i de Sant Joan, el 26
d'octubre de 1964. És molt antic l'ús
de les campanes en els temples cristians, i
les seves funcions, diverses. Les més importants
són reflectides per uns versos llatins
que, traduïts, diuen així:
Dono lloança al Déu vertader,
crido el poble,
convoco el clergat,
ploro els morts,
esquivo les tempestes
i dono lluïment a les festes.
Conjunt de l'interior
del Temple. L'interior del temple és
d'estil romànic. Abans de l'última
restauració dirigida per l'arquitecte
Joan M. de Ribot, tot el recinte era enguixat
i emblanquinat. Les obres van fer relluir les
pedres originals de color gronenc, que, amb
la llum dels focus, prenen un to càlid
i vibrant. Això, juntament amb la decoració
que hi saben fer les senyores del poble, fa
que el recinte sagrat prengui un ambient de
recolliment i de pregaria difícil de
superar.
Absis. L'absis és d'estil
romànic. Al centre hi ha un finestral allargat
de mig punt,
un xic descentrat. En el quart d'esfera de
la volta, hi figurava una pintura, d'escàs
valor, que representava sant Joan Baptista,
patró de la parròquia. En l'esmentada restauració
es va eliminar i va quedar en l'estat actual.
Capella lateral esquerra. En
aquesta capella hi havia una porta que donava
accés a la sagristia,
que era un cos d'edifici adossat a l'absis,
com es pot apreciar per defora. També hi havia
la trona. En l'última restauració es va enderrocar
la sagristia i es va treure la trona, perquè
ressaltessin amb més puresa els elements d'estil
romànic de l'interior i exterior del temple.
Pila Baptismal. En aquesta
mateixa capella, hi trobem la pila baptismal.
És de pedra tallada
d'estil gòtic.
 Imatge
de la Verge. A la paret podem contemplar
una petita imatge de la Marededéu del
Roser d'estil barroc. En temps de la revolució
del 1936-39, la van ficar en un pou per salvar-la
de la persecució, després es va
recuperar i es va restablir al culte.
Altar. Al mateix temps, en
la citada restauració, es va elevar un
graó el presbiteri amb pedra brunyida
de Figueres i s'hi va col·locar un altar
nou de pedra picada de Girona.
 Minimuseu
a l'Absis. Amb la darrera restauració
es va descobrir al costat dret de l'absis una
espècie d'armari. Allí es van
col·locar les poques joies de la parròquia,
entre les quals figura un reliquiari de Sant
Marçal de Quarantella, es va tancar el
petit recinte amb una porta de vidre reforçada
amb una reixa i s'hi va instal·lar un
llum per posar de relleu les peces guardades
al seu interior.
Creu del Prebisteri. Presideix
l'església una preciosa creu de fusta daurada
d'estil
renaixentista, molt treballada i carregada
d'adornaments.
A la
part frontal hi ha el santcrist i a la de
darrera, la Marededéu. També els fidels la
van salvar
de la persecució del 1936-39 amagant-la en
un lloc secret. Són tresors que el poble
aprecia amb gran afecte.
Capella del Santíssim. La
diferència més notable entre les dues capelles
del presbiteri
és que
a la del Santíssim hi ha un finestral allargat
d'arc de mig punt.
 El
Sagrari. El sagrari es majestuós,
d'estil renaixentista; però no és
antic, sinó de després de l'any
1939. Procedeix d'un convent de religioses que
van regalar-lo al rector i ell a la parròquia
amb motiu de la restauració del temple.
Capella lateral tapiada. Al
mur lateral de la dreta, aproximadament a l'altura
de la meitat de l'església, hi havia
una capella semblant a l'actual del Santíssim.
Abans l'adornava un quadre atribuït a Ribera
que representava Sant Francesc Xavier batejant,
cremat durant la guerra del 1936-1939. Al passadís
central de l'església hi ha quatre tombes;
la que correspon davant d'aquesta capella és
la gentilícia, de la casa Martí de Vilademuls.
Totes són tapades per la pavimentació de l'any
1941. Cal fer notar que els actuals rajols
del paviment són fets a mà i regalats per la
rajoleria de Terradelles, propietat de Francesc
Font Bartrina i del seu fill Aleix, tancada
l'any 1958 i, actualment, desapareguda. En
l'esmentada restauració es va tapiar aquesta
capella per donar més unitat al cos del temple
medieval.
Ossera de Saurina de Cervelló. En
aquest mateix mur podem contemplar l'ossera
de Saurina
de Cervelló, esposa de Guerau de Rocabertí,
senyor de Vilademuls. La inscripcio diu: "III
Nonas septembris anno Domini 1307, obiit Dna.
Saurina
uxor nobilis domini Geraldi de Rupebertino":
("El 3 de setembre de l'any del Senyor
1307, va morir la senyora Saurina, esposa del
noble senyor Guerau de
Rocaberti.") Al costat esquerre hi ha
l'escut de Vilademuls (un castell amb tres
torres), i al dret, el de Rocabertí (tres pals).
Foren els ultims senyors de Vilademuls. A la
seva mort, Vilademuls s'incorpora definitivament
als vescomtes de Rocabertí, més tard comtes
de Perelada.
 Imatges:
De sant Joan Baptista: Al mur de sortida
a l'esquerra hi ha Sant Joan Baptista, el Patró
de la parròquia. La seva festa en el
poble (la Festa Major) no se celebra el 24 de
juny, com correspondria, sinó el dissabte
i el diumenge abans de la vigilia del Sant.
 De
sant Isidre: Al costat de l'esmentada
ossera hi ha sant Isidre Llaurador, patró
dels pagesos. La seva imatge, juntament amb
les altres, va ser comprada als tallers d'imatgeria
d'Olot acabada la revolució del 1936-39.
 Del
Santcrist: És al mur dret de
sortida, ben accessible als fidels, perquè li
puguin donar una mirada i besar-lo en sortir
de l'església.
 De
la Marededeu del Collell: Al mur de
l'esquerra, en una petita fornícula,
hi ha la Marededéu del Collell.
Capella del confessionari. La
tapiada a l'altre costat era poc més o menys
com aquesta i a cada una hi havia un altar.
Aquesta es va conservar enguixada
i s'hi col·loca el confessionari. Sobre l'arc
hi figura la data d'abans de la darrera restauració: "1690".
Durant la revolució del 1936 s'hi obrí una
porta perquè els carros poguessin entrar a
l'església, la qual va ser convertida en pallissa.
El Cor. És una obra discordant
amb l'estil de l'església. Segurament
pertany a la segona meitat del segle XVIII.
El sostre és enguixat. S'intentà fer
relluir la pedra, però, en comprovar
que era de poca qualitat, es va optar per deixar-lo
enguixat i emblanquinat, tal com és.
|
|
|
Vista General
Es té esment del poble abans del segle
XI, la qual cosa indica que pot ser força més antic. Des
del
992 apareix escrit en els documents amb les grafies de
Villa de Mulis, Villa de Muls i Villa
Mulorum, les quals
transcrites al català actual, es converteixen en VILADEMULS.
Aquest nom ens suggereix el que podria haver estat el negoci
principal del primer nucli de població.
Escut
 Abans,
penjat a la paret blanca de l'escala de la Casa de la
Vila, hi havia l'escut de la baronia autoritzat pel
Ministeri de Governació, després de la
consulta a la Reial Acadèmia d'Història,
per decret de 12 de març de l'any 1963 durant
l'alcaldia del senyor Ferran Viader. Els elements més
importants del citat emblema són: d'atzur (color
blau celeste), un castell oberts d'or, que fa referència
als antics senyors de Vilademuls; de gules (color vermell),
tres pals d'or carregats amb tres rocs d'atzur cadascun,
que recorden la noble família de Rocabertí,
i la corona amb pedres precioses, que significa la baronia.
Amb l'última reforma l'escut s'ha gravat al
vidre de porta d'entrada i en una butaca de la sala
de sessions.
Plaça de Can Muntaner
Algú ha definit Vilademuls com
el poble de les places. Entre petites i no tant petites,
n'hi ha set. Segurament trobaríem poques poblacions
que, a proporció, en tinguessin tantes. Els carrers
i places van ser pavimentats pels veïns l'any 1980.
Finestres antigues de Can Falgàs i de
Can Gros.
A can Falgàs, molt a prop de la
Casa de la Vila, hi ha dues finestres gòtiques sense
cap inscripció.
No gaire lluny, en un altre carrer, hi trobem can Gros,
una casa enrunada. Té dues finestres del segle XVI. En
una es poden llegir els anagrames de Jesús i de Maria ("IHS
MA") i l'any "1515 GR": en l'altre hi ha una inscripció
la segona part de la qual diu: "INVIDIA COMES";
la primera part, experts en epigrafia no l'acaben de desxifrar.
Suposen
que és l'abreviació de les següents paraules: "Quando
revirescaris".
La interpretació hipotètica que donen és: " En la prosperitat
tindràs per companya l'enveja". Probablement es tracta
d'un senyor que s'havia enriquit, com ho fa suposar el
fet que es construís una casa, i volgué fer esmentar l'esmentada
màxima a la llinda d'una finestra del nou edifici. La porta
és dovellada i el conjunt correspon al segle XVI.
L'Arc i les restes de la muralla
El castell i la part superior del poble
eren fortificats amb una muralla. Podem contemplar algunes
de les restes del seu mur occidental en els fonaments de
la rectoria i en els murs de l'arc d'entrada, el qual,
segons l'arquitecte Joan M. de Ribot i de Balle, J.M. Nolla
i J. Casas, pertany a l'època romana. Tindria, per tant,
uns 2000 anys. Altres especialistes opinen que, per les
seves característiques, pertany al segle XIII, època en
què moltes poblacions es reclogueren darrere les muralles.
Antigament devia ser l'entrada del poble que s'agrupava
dalt del turó a l'entorn de l'església.
Plaça del Dr. Josep M.
Jordà
Abans de
la darrera restauració, el cementiri estava situat davant
l'església. Va ser el mateix doctor Josep M. Jordà que
va promoure la
construcció d'un nou cementiri, inaugurat i beneït
el primer de novembre, festa de Tots Sants, de l'any 1981, i va convertir l'antic
en aquesta magnífica plaça que l'Ajuntament li va dedicar el dia 28 de març
de 1991. Tant aquesta plaça com el nou cementiri són
obra de l'arquitecte Josep
Ros i van ser costejats per la família Pedret. En aquella data el cementiri
va ser cedit a l'Ajuntament. Els anys posteriors s'han
enjardinat els voltants de
l'església, perquè ressaltés més la bellesa de la plaça i de la façana del
temple.
MUSEU RURAL
L'esmentat rector (1975-1990) va destinar
els baixos de la rectoria a museu rural. La seva instal·lació
va ser possible gràcies a la col·laboraci6
del poble, a les aportacions de la senyora Maria Quer,
de Figueres, i a l'ajuda econòmica de la família
Pedret. L'Honorable Senyor Joaquim Ferrer, Conseller
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el va inaugurar
el dia 19 de desembre de 1987. Una placa dóna
constància que va ser visitat pel Molt Honorable
Senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya,
el dia 16 de febrer de 1991, i una altra, que ho va
ser pel nunci apostòlic a Espanya, Exm. i Rdm,
Marius Tagliaferri, el 30 d'octubre de 1993.
Meitat superior de la la sala. Aquest
museu conté més de 500 peces que abans s'usaven en el món
rural. Els propietaris les van cedir perquè poguessin ser
contemplades pels visitants. Es dóna el cas que, actualment,
moltes d'elles són una autèntica novetat fins i tot per
a alguns agricultors joves.
Meitat inferior de la sala.
En el fons es pot admirar l'antic rellotge del campanar.
A la paret de la dreta hi ha una placa que diu: "En
jaume Quer i Fortunet, de Figueres (1899-1979) va reunir
aquesta col.leccio, donada l'any 1987 per la seva filla
Maria per a l'expressa creació d'aquest Museu,
fet realitat gràcies al treball i l'esforç
del poble de Vilademuls, unit a noves aportacions de
veïns del poble i del seu entorn".
1a meitat de la 2a sala. Dalles,
falçs, falcons, fangues, grades, etc. estan exposats en
aquesta
saleta.
2a meitat de la 2a sala. A
més d'eines, hi ha tambe llibres i documents antics que
es guardaven
a les cases.
PREMSA DE MOLí D'OLI
És instal·lada al defora, davant
la porta d'entrada al museu. Servia per premsar les
olives després de ser móltes. D'allà,
l'oli s'escolava a unes piques de pedra. Originàriament
pertanyia a la familia Martí de Vilademuls, després
va passar a la família Colom, i aquesta la va
cedir al museu.
CASES DEL POBLE
Les cases habitades conserven, en general,
la seva estructura externa original, llevat d'algunes,
que han estat restaurades amb més o menys bon
gust. A l'interior han sofert reformes d'ordre pràctic
realitzades pels seus propietaris.
EL MAS NOU
Fa anys que en el poble no es construeixen
cases noves. L'última es diu el Mas Nou, data
del 1975, és propietat de la família Pedret
i és obra de l'arquitecte Josep Ros. Es un edifici
gran, voltat de jardins i situat en el lloc més
elevat del poble. Té una vista encantadora.
TORRE DESCALL o TORRE QUARANTELLA
Es
troba a uns 2 km. del poble, en el descampat, en direcció
al SE. És dels
segles XV-XVI, construïda per la família Descall vinguda
de Galliners. També s'anomena torre Quarantella pel lloc
on va ser edificada. La portada i la torre són especialment
importants. A l'entrada es pot contemplar un pou de l'època.
A la sala hi ha tres llindes -la d'un armari i de dues
portes- d'interès històric i arqueològic obra d'un artista
popular.
TORRE DE MONELLS
En els llibres d'història de la
comarca es menciona la Torre de Monells, situada al
barri que porta el seu nom, aproximadament a un quilòmetre
del poble en direcció a Bàscara. A l'angle
esquerre de la casa hi havia una torre que devia tenir
relació amb la torre Descall o Quarantella. No
se sap exactament quan va ser destruïda la part
superior que sobresortia a l'edifici actual; els documents
de l'època fan pensar que va tenir lloc durant la Guerra
Gran o del Rosselló (1793-1795) en el període
en què el Fluvià constituïa la línia
divisòria entre l'exèrcit espanyol i el
francés. L'any 1920 es van construir el porxo
i la galeria actuals davant l'antiga paret en la qual
es pot contemplar una majestuosa porta dovellada, que
és l'accés principal a la casa. La família
de Monells van ser els battles hereditaris de la baronia
fins a l'any 1835.
ORATORI
DE CAN GUAPANOIA
 A
les envistes de can Guapanoia, a uns cinquanta metres
a la dreta del camí, enmig del camp anomenat
pels seus propietaris l'Oratori, hi ha un pedró
d'uns dos metres d'alçària sobre el qual s'eleva
una creu de pedra amb el santcrist. En una de les pedres
es pot llegir: "ORA TORI DE CALL 1707"
. Es un signe religiós per demanar la benedicció
divina sobre els camps i el treball: que, per mitjà
de la creu, Déu allunyi les pedregades i la sequera,
i concedeixi bones collites als pagesos. La nit del
8 de febrer de 1939, l'última abans d'entrar
els nacionals al poble en la guerra civil de 1936-39,
va ser enderrocat; el mes seguent va ser reconstruït
amb els mateixos elements anteriors.
ARROSSADA
POPULAR
El poble celebra dues festes en honor
de sant Joan Baptista: la del seu naixement, el mes
de juny, i la de la seva degollació, el mes d'agost.
En aquesta, el dissabte abans, els homes i les dones
preparen l'arrós i es fa la tradicional arrossada popular
en la qual participen els veïns i els parents en
un clima alegre i familiar, i el diumenge es celebra
la Missa solemne en honor del Patró de la parròquia.
LA
PROCESSó DE CORPUS
Corpus, juntament amb el Dijous sant,
sant Joan Baptista i Nadal, és una de les festes
que se celebra amb més solemnitat en el poble.
Cada any experimenta un major increment tant en la bellesa
i originalitat de la cerimònia, com en el nombre de
visitants que acudeix a l'església i participa
en la processó.
ROMERIA AL SANTUARI DE LA MARE DE
DEU DEL COLLELL.
Segons una tradició, mentre
la gent ballava en una festa de Bàscara, va caure
un corb mort al mig de la multitud i va infectar tota
la contrada de la pesta bubònica. A Besalú
va causar 120 víctimes i a Banyoles, 200 (en
aquella data Banyoles tenia 3.000 habitants). Això
succeïa l'any 1652. L'any següent la malaltia
va delmar la parròquia de Terradelles i el 1654,
el Collell i la vall de Campmajor on van morir tots
els habitants del Mas Sagnari. Impotents davant la tragedia,
el batlle de Vilademuls, Jaume Geli, va fer el vot de
poble d'anar anualment en romeria al Collell a donar
gràcies a la Marededéu, si els deslliurava
d'aquell terrible flagell. Els pobles de la baronia,
juntament amb altres dels seus contorns, han anat complint
fidelment la promesa dels seus avantpassats. Durant
molts anys aquesta romeria es va fer el dia 8 de setembre,
festa del naixement de la Verge; després es va
traslladar al dissabte següent i, a partir de l'any
1993, es fa un dels primers dissabtes de setembre per
evitar la coincidència amb la Diada de Catalunya. La
iniciativa de la romeria va ser de l'autoritat civil
com a representant del poble.
LA DIADA DE CATALUNYA
Així com la Romeria a la Mare
de Déu del Collell és una celebració anual de la baronia,
la Diada de Catalunya és una festa del municipi. L'organitza
l'Ajuntament, i cada any es celebra en un poble diferent,
en aquell que la sort determina. És una celebració molt
peculiar del municipi de Vilademuls. Els elements religiosos,
patriòtics i recreatius hi estan saviament combinats:
comença amb una Missa concelebrada pels sacerdots
de les diverses
parròquies, en la qual participa una bona part de la
població; continua amb un dinar de germanor; l'alcalde
fa ressaltar
el contingut polític de la Diada amb un vibrant discurs,
i es conclou amb un espai recreatiu en forma de teatre,
de ball o partides de cartes. D'aquesta manera, el sentit
patriòtic dels ciutadans queda fortament refermat amb
la idea de Déu, de Pàtria, de germanor i d'esbargiment. |
